Avui és 25 d’abril. Fa 301 anys que el nostre País va ser conquerit per les tropes borbòniques-castellanes amb la derrota en la batalla d’Almansa. A partir d’aquell moment, la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres lleis van ser prohibides en favor de les castellanes. Avui però, vaig a intentar no recordar només aquests 301 anys d’intents d’exterminar la nostra cultura i la nostra Nació, avui m’agradaria ser positiu i parlar dels 301 anys de resistència cap a l’ocupant castellà, m’agradaria parlar dels 301 anys de lluites en defensa de la nostra llengua. Està clar que la llengua no és tota la cultura d’un Poble, però hem de reconèixer que és la part més visible i la que més ens uneix. La nostra, és una cultura lingüística de resistència. Prohibida durant tants anys, ha sabut mantindre’s viva gràcies al seu ús individual, gràcies a que la gent era l’única llengua que coneixia des de feia molts segles (des de la conquesta d’inicis del segle XIII) i gràcies a que sabíem que aquesta era la nostra i l’altra era l’estrangera.
De tots els intents per aniquilar la nostra cultura, els del segle XX han estat realment durs. El franquisme va fer una important tasca d’eliminació de tot allò que no fora Castellà, i va aconseguir educar a una generació en la més absoluta ignorància de la seua llengua. Una vegada més però, el seu ús individual ens va permetre que es mantinguera viva i a dia d’avui hem de seguir lluitant per a que es convertisca en el que mai devia d’haver deixat de ser: la llengua vehicular del nostre País.
No em vull desviar massa del tema, així que tornaré al 25 d’abril. M’’agradaria recordar que, abans d’aquesta conquesta, el nostre País mantenia una absoluta independència respecte a Castella, tot i compartir una Corona, ens trobàvem front a països diferents, amb lleis diferents, llengües diferents, cultures diferents... i no va ser fins aquesta data quan realment els Castellans van aconseguir afegir-nos a la seua llista de conquestes. La nostra desgràcia ha estat no ser una colònia a milers de quilòmetres de Castella tal i com ho eren les sud-americanes, i per tant la influència castellana es va deixar sentir amb tota la seua força sobre nosaltres.
Són 301 anys de lluita per recuperar el nostre País, hem passat èpoques dolentes, però amb les noves generacions de joves, la nostra cultura reviscolarà, ja està reviscolant, i arribarà un moment en què serà impossible aturar el camí cap a la nostra Llibertat.
De tots els intents per aniquilar la nostra cultura, els del segle XX han estat realment durs. El franquisme va fer una important tasca d’eliminació de tot allò que no fora Castellà, i va aconseguir educar a una generació en la més absoluta ignorància de la seua llengua. Una vegada més però, el seu ús individual ens va permetre que es mantinguera viva i a dia d’avui hem de seguir lluitant per a que es convertisca en el que mai devia d’haver deixat de ser: la llengua vehicular del nostre País.
No em vull desviar massa del tema, així que tornaré al 25 d’abril. M’’agradaria recordar que, abans d’aquesta conquesta, el nostre País mantenia una absoluta independència respecte a Castella, tot i compartir una Corona, ens trobàvem front a països diferents, amb lleis diferents, llengües diferents, cultures diferents... i no va ser fins aquesta data quan realment els Castellans van aconseguir afegir-nos a la seua llista de conquestes. La nostra desgràcia ha estat no ser una colònia a milers de quilòmetres de Castella tal i com ho eren les sud-americanes, i per tant la influència castellana es va deixar sentir amb tota la seua força sobre nosaltres.
Són 301 anys de lluita per recuperar el nostre País, hem passat èpoques dolentes, però amb les noves generacions de joves, la nostra cultura reviscolarà, ja està reviscolant, i arribarà un moment en què serà impossible aturar el camí cap a la nostra Llibertat.
Des de Felip V fins a Joan Carles I... el nostre poble no deixarà de lluitar contra la corona espanyola fins aconseguir el nostre dret natural de ser un poble lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada