Plou…porte tres dies a Irlanda i encara no a parat de ploure. Ja quan en l’avió vam començar a sobrevolar Irlanda em vaig adonar que en aquesta illa ha de ploure molt. Les comparacions de vegades són odioses però quan vam eixir de Reus, des del cel es veien milers de petites parcel·les de terra, la major part d’elles suposem que dedicades al cultiu, ja que el color dominant era el marró, el color de la terra. Per contra, quan veus Irlanda des de l’aire la cosa canvia...tot és verd, i no un verd qualsevol, no és el verd fosc del nostre matoll mediterrani acostumat a la força a la manca d’aigua, sinó que és un verd clar, un verd que fins i tot brilla sota el cel eternament nuvolat d’aquesta illa atlàntica.
L’altra diferència que m’ha semblat veure en tres dies és que a la gent els hi dona igual que ploga. La vida continua el seu curs i els carrers de la ciutat estan plens a vessar. En hores punta en el centre de la ciutat no hi cap ningú. Hi ha milers de tendes de roba, molts restaurants, pubs i per suposat turistes, hi ha turistes per tot arreu. I als turistes, tal i com als nadius irlandesos, no ens importa que ploga... hem vingut a Irlanda, i si això implica mullar-se les sabates i els baixos dels pantalons tots els dies, doncs benvingut siga.
Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada