Per allí rebufa!!

Hola a tothom i totadon... ahir per fi vaig complir un dels meus somnis, veure balenes en directe!. Sí, com ho llegiu, després de molts anys veient els documentals de la 2 i del 33, ahir va arribar el moment de l’encontre...i mai millor dit, ja que aquest es va produir en una zona de la costa sud australiana anomenada: Encounter Bay.
Ahir pel matí, com semblava que faria bon dia, ens vam desplaçar a Victor Harbour, un poble situat a uns 80 km al sud d’Adelaida famós per tindre una costa preciosa on, a banda de pingüins nans, dofins i alguna foca, es poden observar balenes franques...i aquest era el nostre objectiu.
Quan vam arribar les coses no pintaven massa bé, vam anar al centre d’informació sobre les balenes i ens van dir que no n’havien vist cap en tot el matí... tot i així no vam desesperar i vam optar per començar la recerca per un lloc uns 3 km a l’oest on hi ha unes petites illes en una zona de costa molt xula...i només arribar... allí estaven!!... de lluny vam veure alguna cosa en l’aigua i al mirar amb els prismàtics vam veure que eren balenes!...
Vam deixar el cotxe i ràpidament (corrent) vam arribar al lloc des d’on es veien més a prop. I allí estaven, no una, ni dues, sinó TRES balenes franques adultes (d’uns 10-15 metres) nedant i jugant tan tranquil·les a menys de 50 metres de la vora de l’aigua!!... no ens feien ni falta els prismàtics, a simple vista les podíem veure perfectament (tot i que amb els prismàtics podíem veure els detalls). I allí vam estar quasi 4 hores...seguint-les al llarg d’uns 300 metres de platja fent fotos sense parar (en vam fer més de 400!) per a veure si alguna era bona...jeje (hem eliminat la majoria).
L’experiència és increïble... m’haguera tirat a nedar amb elles però, entre el fred que feia i que no portava ni ulleres ni vestit de neoprè, vaig optar per mostrar-lis tots els meus respectes des de la vora, això si, el més a prop possible.
No us penseu que allò era com el National Geographic (excepte per les fotos), les veiem perfectament, però sobretot quan treien el cap, les aletes davanteres o la cua, i també quan rebufaven (estaven tan a prop que les podíem escoltar perfectament). Elles estaven tranquil·les, rotant sobre elles mateixes (per això treien les aletes davanteres) i tota la estona mantenint contacte físic unes amb altres... allí estaven... quan treien el cap els veiem totes les callositats que els recobreixen els llavis i la part de dalt dels ulls, treien les aletes com saludant-nos...jeje... elles sabien perfectament que estaven allí, però els hi donava igual.
I això és més o menys el meu primer encontre amb una balena... el pròxim serà dins de l’aigua, ho promet!.
Salut!

Per si algú encara no sap on estem us deixe un mapa d'Austràlia amb Adelaida en el quadrat roig

Aquest és de detall del lloc on vam anar a veure les balenes (en el quadrat roig.)

Aquí les podeu veure rebufant.

I aquí treient el morro...jeje...mireu on està apunt de trencar l'ona i us fareu una idea del prop que estaven.

Aquestes dues són del lloc on estavem (Victor Harbour)

Adelaida 13 d’agost de 2008

Hola a tothom... fa dos dies vam anar al cinema per a veure Batman: Dark Night (per cert, gran peli). Açò no seria destriable en la meua vida quotidiana si no fos perquè ho vam fer en GOLD CLASS. En resum podríem dir que és el cinema per a pijos, és com la Business Class dels avions però en cinema.
Us conte la seqüència:
-Entrades: arribes al cinema i vas a la taquilla normal, però demanes que vols veure la peli en la sala de Gold Class (en el cinema on vam anar nosaltres hi ha dues sales d’aquestes). Aquí el cinema sol costar uns 7-8 €, però aquest et costa 15 €... aquí és quan comences a veure que no serà una sala “normal”.
-La sala d’espera: entrem al cinema, i al fons del passadís on hi ha les sales es pot veure una porta de vidre on diu “Gold Class”... i allí ens dirigim. Quan obrim la porta ens trobem en una mena de “restaurant Vip” i una xica molt amable ens ofereix unes cartes amb el menú del restaurant que, per suposat, menjarem mentre veiem la peli. Ens assentem en uns sillons per a veure la carta i decidir què volem prendre.
-La comanda del sopar: un cop vista la carta decidim que prendrem algunes coses de picar (una nachos amb carn i una taula de formatges) i un parell de refrescos, i ens dirigim a la barra del restaurant per fer la comanda. Allí, un xic ens pregunta què volem i en quin moment de la peli ho volem prendre!!... nosaltres li diem que ens porten el refresc i els nachos quan la peli porte un quart d’hora i els formatges a la mitja hora.
-La sala: una senyoreta molt amable ens acompanya a la sala. Quan entrem podem veure que es tracta d’una sala amb només 30 “butaques” agrupades de dos en dos i amb una ampla separació amb les dels costats i les de davant i darrere, a més, entre mig de les butaques hi ha una tauleta. He dit butaques per dir alguna cosa, ja que es tracta d’una mena de sillons absolutament tendrets que tenen al costat dret un botó amb el que pots reclinar-lo fins que es fa llit!!... no aptes per a persones amb tendència a dormir al cinema. Per suposat la pantalla és gegant i el so digital...etc.
-El sopar: quan portem un quart d’hora de peli, apareix pel costat una cambrera amb els nostres refrescos i els nachos amb carn... els posa a la tauleta i marxa. Nosaltres fartem els nachos mentre gaudim de la peli. Quan acabem amb aquests, ens porten una taula de formatges amb les seues torradetes de pa i el seu ganivet formatger... A mesura que avança la peli pots veure com de tant en tant una cambrera entra amb els més diversos menjars: copes de gelat, cerveses, cava, carns... però també amb bufes (crispetes), i les va servint a les taules/butaques que així ho han comandat.

Així és com vaig gaudir de la darrera peli de Batman. Ja sé que per als més puristes açò pot ser un sacrilegi però, tot hi ha que dir-ho, val la pena provar-ho alguna vegada... no moltes, perquè entre entrades i sopar ens vam deixar uns 30€ per cap...
Res més, us deixe algunes fotos que he trobat per internet per a que us feu una millor idea. Quan tinga descarregades les que ens vam fer nosaltres ja us les deixaré.

Salut!

Aquest és exactament el lloc on vam estar nosaltres. Podeu veure les butaques reclinables i la tauleta del mig per a sopar...jeje

Aquest és un dels anuncis d'aquestes sales...

La natació olímpica

Ahir van començar els JJ.OO., al mateix temps que Rússia i Geòrgia començaven una nova guerra en Europa... però no vaig a parlar d'açò, avui vull centrar-me en una altra mena d'invasió, un altre tipus d'injerència...i és en la natació!. No si heu llegit que el Comité Olímpic Internacional ha decidit canviar l'ordre tradicional de les proves de natació: ara les finals es faran ple matí i les eliminatòries per la vesprada. Aquesta inaudita decissió no té altra explicació que la petició de la NBC, la televisió dels Estats Units que emet els jocs, en que la natació hauria de fer-se en horari de màxima audiència en els Estats Units... i per això i altres coses ha pagat al COI 3,5 bilions de dolars!.
Però fins on hem arribat?... quina mena d'olimpiades són aquestes?... les olimpiades són un patrimoni mundial, i no d'aquells que paguen més. Ara, gràcies a aquesta decisió, les finals de la natació, que en Europa serien en horari de matí (de 10 a 13 h) seran per la nit (entre les 3-5 de la matinada)...
Perquè ningú no denuncia fortament aquestes prepotències dels EUA?, perquè poden fer el que vulguen en aquest mon?... com pot un comité olímpic vendre la seua dignitat d'aquesta manera?, perquè els 450 milons de ciutadans dels EUA són més importants que els 5.000 milions restants?... mai no ho podre entendre.
Salut!

Adelaida 8 d'agost de 2008

Hola a tothom...ja sé que fa dies que no us conte res de terres australs, però és que estic a Adelaida i sinó és el cap de setmana no és que faça moltes coses interessants...
Aquest cap de setmana volem anar a Victor Harbour (una hora al sud, més o menys) per a fer un tour d'avistament de balenes, però el temps està un poc mogut i ens han dit que fins el mateix matí del diumenge no se sabrà si es pot fer el tour (que és d'unes dues hores en vaixell). A més s'han d'assegurar que hi ha balenes eixe dia...jeje... aquesta és l'activitat que més ganes tinc de fer, així que si no és aquest diumenge serà un altre dia, però ho faré!
Salut!

El rei d'Espanya...

Val la pena que llegiu açò... com és un poc llarg us pose un enllaç on ho podeu llegir.

Salut!

http://antifeixistes.org/ampli_noticia.php?id=307

El pardal és pardal...

Seguint amb el tema poètic us deixe un dels poemes/cançons més famosos i bonics d'Euskal Herria. És del cantautor Mikel Laboa i es titula "Txoria txori" ("l'ocell és ocell"):

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

Traducció:

Si l'hi hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no s'hauria escapat.

Però així,
hauria deixat d'ésser ocell.

I jo...
Jo el que estimava era l'ocell

Salut!

Els micos i el plàtan

Buscant una cosa per la xarxa he trobat aquesta interessant història sobre la formació dels paradigmes:

Un grupo de científicos colocó cinco monos en una jaula, en cuyo centro colocaron una escalera y, sobre ella, un montón de bananas. Cuando un mono subía la escalera para agarrar las bananas los científicos lanzaban un chorro de agua fría sobre los que quedaban en el suelo. Después de algún tiempo, cuando un mono iba a subir la escalera, los otros le pegaban una paliza.

Pasado algún tiempo más, ningún mono subía la escalera, a pesar de la tentación de las bananas.

Entonces, los científicos sustituyeron uno de los monos por otro nuevo. La primera cosa que hizo el nuevo fue subir la escalera a por las bananas, siendo rápidamente bajado por los otros, quienes le pegaron. Después de algunas palizas, el nuevo integrante del grupo ya no subió más la escalera.

Un segundo mono fue sustituido, y ocurrió lo mismo. Además, el primer sustituto participó con entusiasmo de la paliza al novato. Un tercero fue cambiado, y se repitió el hecho. El cuarto y, finalmente, el último de los veteranos fue sustituido.

Los científicos quedaron, entonces, con un grupo de cinco monos que, aun cuando nunca recibieron un baño de agua fría, continuaban golpeando a aquel que intentase llegar a las bananas.

Si fuese posible preguntar a algunos de ellos por qué le pegaban a quien intentase subir la escalera, con certeza la respuesta sería: "No se, las cosas siempre se han hecho así aquí..."

Interessant, no?... així és com es formen molts dels paradigmes socials assumits...
El text que he trobat acabava amb aquesta encertada cita:

"És més fàcil desintegrar un àtom que un pre-concepte".
Albert Einstein.

Salut i molta ciència!

150 anys sense Déu...

Aquí teniu l'enllaç a un article aparegut avui sobre els 150 anys de la publicació de l'Evolució de les Espècies de Darwin i Wallace.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/150/anos/liberados/creador/sobrenatural/elpepisoc/20080803elpepisoc_2/Tes

Salut i molta ciència!

Més que un club...

Avui podem llegir en la majoria dels periòdics que el Barça ha cancel·lat el seu vol amb Air Berlin als Estats Units perquè aquesta companyia es nega a potenciar l'ús del Català en els seus vols a les Illes Balears. Evidentment, tots els diaris espanyols (i part dels catalans) ataquen aquesta decissió i la titllen de bogeria nacionalista, etc.
El fet és que fa unes setmanes el govern de les Illes va demanar a les companyies que operen vols amb aquest territori que intentaren utilitzar també el català en els seus vols i en els seus recursos (pàgina web, atenció al client...). La resposta d'Air Berlin va ser digna d'altres temps en Alemanya, menyspreant la nostra llengua amb afirmacions com: "La partición de España en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los mini estados medievales. Hasta ahora me pensaba que vivíamos en una Europa sin fronteras" o amb l'afirmació que la llengua d'Espanya és el castellà i que no tenien perquè atendre a les persones en català...
Des d'aquest moment han estat nombroses les persones i les institucions que han endegat campanyes en contra d'aquesta companyia aèria amb l'enviament de cartes i mails demanant una rectificació de les declaracions fetes i una potenciació de la llengua pròpia de les Illes en els vols que operen allí (la Plataforma per la Llengua i altres webs van transmetre més de 26000 queixes envers Air Berlin en menys d'un mes).
Fins ara, aquestes respostes ciutadanes havien passat quasi desapercebudes però, la decissió del Barça de cancel·lar el seu vol (amb la conseqüent pèrdua dels diners) i anar amb un altre ha fet que de nou tots aquells defensors del "Manifiesto españolista" ixquen de les seues cases. I és que no hi ha cosa que tinga més resó que el futbol. I en aquest cas me n'alegre. És amb aquestes coses com aquells que diuen ser "més que un club" demostren que ho són. I aquí és on s'ha d'entendre perquè entre molts de nosaltres desperta molta més simpatia el Barça que altres equips de les nostres ciutats (entengue's: València C.F o C.D. Castellón ).
Fa anys, un professor de l'institut em va dir que el que realment necessitava el nostre país eren futbolistes independentistes i que no ho amagaren. I tenia tota la raó, compta més allò que diu un futbolista que qualsevol altra persona de la societat. Si un metge diu que fumar és dolent i Ronaldinho diu que és bó, hi haurà molta més gent que farà cas al que diu el futbolista que al que diu l'expert en la matèria.
I és aquí on crec que el Barça de Laporta està fent les coses prou bé. No em referisc a temes econòmics ni capitalistes, simplement dic que fets com aquest d'Air Berlin o aquell de fa uns anys de la plataforma per la llengua en el que es va plantar una pancarta el mapa del la nostra nació en el cercle central del camp, fa que la gent s'identifique amb la nostra realitat nacional i amb la nostra cultura.
El dia que el València o el Vila-Real facen declaracions o actes d'aquest tipus tindrem peu i mig en la llibertat.
Salut!