Great Ocean Road i Melbourne

Ei, ja estic aquí!...per fi us puc contar coses interessants!!!... els darrers dies hem fet un viatget fins a Melbourne per la "Great Ocean Road"... la carretereta en qüestió, des d'Adelaida, té uns 1200 km fins a Melbourne, i recorre la costa sud de l'estat de Victoria i un poc del de Sud Austràlia.
Aquesta carretera és famosa per dues coses: l'espectacularitat de la costa i l'existència d'una ampla zona amb un bosc plujós fred (Rain Forest). La veritat és que les dues coses són realment espectaculars. Un dels millors punts de la zona, és que, com la gran majoria d'aquest gran país, està absolutament verge, pel que la impressió de natura és encara més forta.
Pel camí hem anat parant en diversos punts interessants i hem pogut veure un bon grapat d'animals en estat salvatge (cangurs, emús, koales i balenes, principalment)...pel que podeu imaginar que he flipat en colors. El camí fins a Melbourne l'hem fet en tres dies, pel que hem dormit dues nits pel camí (en alguns dels pocs poblets que pots trobar), i desprès hem estat en la ciutat dues nits més.
La ciutat és també molt xula, i es nota un ambient molt modern, tant en els edificis com en la gent...són molt europeus, per entendre'ns. Especialment espectacular és l'edifici Eureka, que té uns 300 mts d'altura i on pot pujar al seu pis 88 per veure les vistes de la ciutat i entrar en una habitació de vidre que es desplaça automàticament uns 3 metres cap a l'exterior, amb el que et quedes "penjant" a eixa altura...desgraciadament no ho vam poder fer... així que una altra vegada serà.
Us deixe algunes fotos del viatge:

Aquestes dues són de les típiques. Les senyals indicant perill per possibles animals, en aquest cas cangurs i emús.

Melbourne:



En les dues següents podeu veure la part alta de l'edifici Eureka, en la primera s'aprecia uns 5 pisos per baix del sostre un petit quadrat més fosc, és el que en la segona foto podeu veure fora de la paret...i el pis és de vidre!!

Rain Forest:

En aquestes podeu veure l'espectacular bosc, amb arbres de més de 50 mts d'altura i moltes plantes endèmiques d'aquests boscos, com les falgueres que cobreixen la base del bosc.

Com podeu imaginar hi ha nombroses cascades...

Açò pot semblar un simple caragol...i ho és, però amb la peculiar característica de que és carnívor!!!...s'alimenta d'animals morts i d'insectes...

En un dels boscos es pot fer un recorregut per les altures. S'hi han instalat unes plataformes a 30 mts d'altura per les que pots fer un recorregut d'uns 600 mts. També hi ha la torre que veieu al fons de la següent foto, que arriba als 58 mts d'altura.

Costa sud de Victòria:

A açò li diuen el bosc petrificat, però realment és una erosió curiosa del sol...

La costa verge...

Aquesta foto és d'una part d'un petit parc natural (Tower Hill) que s'ha format en els cràters de diversos volcans... la part baixa està coberta d'aiguamolls i llacs, i aquí hi viuen moltíssims animals, com els emús i cangurs que podeu veure desprès.

L'erosió en aquestes costes ha format zones espectaculars...

Algunes de les platges d'aquesta zona són de les millors del món per als surfistes...i per als taurons blancs...

Els famosos "12 apòstols"...dels que ja només en queden 11.

Un bon lloc per a xerrar per telèfon...

La tonyina australiana

Com us vaig prometre fa uns dies, avui us puc ensenyar alguna imatge de la varietat en alguns dels productes envasats en aquest país, en concret: la tonyina. Aquestes fotos són només algunes de les moltes varietats que hi podem trobar.
No n'he fet més perquè, com podreu imaginar, desprès de veure a un tipet dins del supermercat fent fotos a les llaunes de tonyina, els dependents no me miraven amb massa bona cara...
Salut!

La primera no podia ser altra que una amb un nom molt suggerent...jeje...

Aquesta amb tomaca i ceba caramelitzada...


Amb tomaca i pebrera verda... ideal per a les amanides, no?

Amb tomaca seca i alfàbrega...perfecta per a la pasta, no?

Amb curri roig...no tinc ni idea què és...jeje...jo pensava que sempre era groc!

Troços en aigua!!...evidentment 98% lliure de greix...

Amb chilli dolç...els encisa el chilli, sobretot el "hot" (picant)

Aquí teniu una mostra dels prestatges on està la tonyina...bé, el primer per la dreta és salmó en llauna (gairebé les mateixes varietats), però els altres tres són tots de varietats de tonyina...

Com són les coses...

Hola a tothom i totadon... per fi tinc internet. I és que enguany, només tindré accés quan vinga a la facultat, així que potser us lliurareu de mi a diari (o no?).
De totes formes, ara per ara tinc poc que contar-vos. Enguany estem en una caseta que hem llogat molt a prop del centre (aquí a prop sempre és relatiu). És un apartament amb una habitació, un bany i el menjador-cuina. La veritat és que està molt bé i, això sí, a prop d'una zona amb tendes i restaurants on podem anar a peu...que aquí això és difícil d'aconseguir.
El temps és el típic de l'hivern d'Adelaida (i pràcticament tot el sud, sud-est australià), i li diuen el "4 seasons weather", és a dir, que en un dia tens de tot: fred, calor, ara plou, ara fa Sol, ara està núbol, ara fa vent... i és així, de veritat!...per exemple, ara mateix està núbol però amb un poquet de Sol, però és possible que abans que acabe d'escriure aquesta entrada canvie diverses vegades.
L'altra cosa que me mola de fer vida diària és anar al supermercat...jeje...no és per res consumista, sinó que allí és on primer te n'adones de que estàs a una altra cultura. Gairebé tot és diferent. La part més semblant a allò nostre són les verdures i les fruites (ara aquí torna a ser temps de taronja...), que tot i així hi ha diferències, però la resta és prou diferent. Especialment diferent són els precuinats, els salats i els dolços...de papes hi ha desenes de sabors diferents, alguns vertaderament estranys (ho apuntaré i us ho escriuré) i de lleminadures, xocolates, galetes, etc... hi ha un gran passadís tot ple, amb una varietat infinita. La gent es torna boja amb aquestes coses. Però no només és el menjar basura, per exemple, l'altre dia volia comprar unes llaunes de tonyina...tonyina normal!!!!...de la de tota la vida!...i em va ser impossible saber quina era la llauna adequada... que si tonyina amb tomaca, amb sweet chili, amb aigua, amb ceba, tomaca i ceba...bé, quasi de tot tipus, i el difícil és trobar-ne amb oli.
Desprès estan les mesures de les coses...tot és més gran. Per exemple, els iogurts no són de 125 g, sinó de 175 g; les llaunes de refrescos no són de 330 ó 500 ml sinó de 375 ó 600 ml, les bosses de papes són immenses…i to tés així, les racions en els restaurants són mega-grans… l’únic bó és que les cerveses també ho són !!!

Bé, ja aniré contant-vos com són les coses per aquí (ara plou un fum…jeje), i intentaré fer algunes fotos d’Adelaida, que al final, sempre és d’on menys en fair, tot ser on més temps estic.

Singapour airport

(perdoneu les faltes, pero no tinc ni accents ni c trencada)
Un any mes, ja torno a estar a l'aeroport de Singapur...i una vegada mes, cada vegada que pronuncio aquesta ciutat em va al cap la cansoneta dela dibuixos animats de Willy Fog...
Aso es immens, sempre ho dic, i a mes hi ha un fum de restaurants de tot tipus, sobretot orientals (be, orientals per a nosaltres, per a ells els orientals seran els McDonals i els Starbucks...que tambe hi ha, clar). I clar, he d'estar aqui per 15 hores, amb el que no faig altra cosa que passejar, descansar i menjar...jeje. I es que m'encisa el menjar oriental i aqui, a mes, es prou barat (1 euro son 2 dolars de Singapur).
Si vols comprar tecnologia tambe esta a bon preu, hi ha diverses tendes d'ordinadors i d'electronica, on pots comprar sense impostos (ara despres mirare quan costa la play-3, per exemple).
La neteja es la seua norma principal, i tot i les gegantines dimensions del lloc, esta com una puta patena. L'aeroport esta gairebe tot amb moqueta i de vegades veus gent tombada al terra amb un raspall manual intentant netejar taques que als meus ulls son invisibles. Els banys, dels que hi ha desenes, estan increiblement nets i molts d'ells tenen piques de disseny.
Hi ha activitats per fer, com visitar els diversos jardins tematics que hi ha per les tres terminals (orquidies, bambu, cactus, papallones...). A mes hi ha gimnasos, piscina, cinema, habitacions per dormir, dutxes...etc. Una experiencia important.
Be, vaig a seguir amb l'espera...ara em dedicare una estona a llegir.
Salut!

Il·legalitzacions il·legals...

Extret de: http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/per_que_callen_ciu_erc_i_icv.html

19 de Febrer de 2009
Per què callen CiU, ERC i ICV?

El més inquietant de les llistes electorals que ha anul·lat l'Estat espanyol al País Basc no és el desvergonyiment del fet en si, amb la consegüent violació de les llibertats democràtiques, sinó la indolència de la societats catalana i basca davant d'aquest atemptat. És cert que l'esquerra abertzale, com a part afectada, s'ha manifestat en aquest sentit, però per què callen els catalans i els bascos no espanyolistes? Per què accepten en silenci una praxi política que els mobilitzaria si es produís en règims totalitaris? De debò creuen que la prepotència no els afecta? De debò creuen que les raons que avui serveixen per anul·lar les llistes d'Askatasuna i de D3M no són les mateixes que un dia poden servir per anul·lar les d'Aralar, EA, PNB o la CUP? Algú hauria de recordar-los que ja res no ho impedeix perquè, com passa en la violència de gènere, el més difícil és la primera agressió, i aquesta, en el cas basc, ja queda lluny. Superat impunement el primer atac i constatada la submissió de la víctima, els atacs següents són molt més fàcils i sistemàtics. A la més mínima desobediència, l'agressor descarrega tota la seva força sense que la víctima s'adoni que cada vegada que accepta submisa aquesta realitat la seva feblesa augmenta i s'enfonsa més i més en la indefensió. I el pitjor és que no hi ha límit, perquè només la víctima podria posar-lo. L'informe de les Nacions Unides ho expressa amb claredat: "Al Relator Especial li preocupa el risc que es corre que el delicte de col·laboració tan vagament definit s'ampliï de manera que abasti comportaments que no guarden relació amb cap tipus d'activitat violenta" i que s'apliquin mesures que "podrien interpretar-se en el sentit d'incloure tot partit polític que, per mitjans polítics pacífics, intenti assolir objectius similars als que persegueixen els grups terroristes". En definitiva, no es pot il·legalitzar una organització per tenir els mateixos objectius que ETA. D'ETA es condemna la violència, els objectius, totalment democràtics, no poden ser il·legalitzats.
Em pregunto, per tant, què esperen els partits polítics catalans no espanyolistes per denunciar el govern espanyol per la violació del dret a la participació política. Sobretot després que les Nacions Unides, a més de reprovar l'anul·lació de llistes electorals "d'agrupacions que s'han creat amb l'única finalitat de presentar-se a les eleccions", hagin reprovat també la tortura als detinguts polítics i la incomunicació de què són objecte. Què esperen CiU, ERC i ICV per reaccionar? No s'adonen de la gravetat dels fets?

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

12 de febrer de 1808

200 anys del naixement de Charles Darwin... gràcies i per molts anys!!

El sexe segur que existeix...

Hi ha gent que sempre va més enllà...desprès de la polèmica sobre els anuncis als autobusos sobre la existència o no de Déu, en Barcelona una tenda eròtica ha decidit anunciar-se d'aquesta forma...



Un aplaudiment per al o la ideòleg d'aquest anunci.

Salut!

La realitat de les torres bessones...

We hate Israel!

En aquests dies tan tristos en els que un estat imposat tracta d'exterminar un poble legítim, en els que ens n'adonem que els genocidis només ho són per a la comunitat política internacional segons qui els cometa, i on centenars o milers de persones moren impunement sota les bombes d'un estat feixista...us deixe aquesta cançó.
Salut i força!

Cesk Freixas

Us deixe aquesta canço de Cesk Freixas. Salut!

Israel assassins!!!

Palestina, endavant amb la 3a intifada!!!!... salut i molta força!

MiKel Laboa (1934-2008), D.E.P.

Ara fa uns mesos vaig penjar en el bloc un poema musicat de Mikel Laboa, el gran cantautor basc. Ahir, per desgràcia, ens va deixar per sempre. Les seues cançons però, sempre estaran presents entre nosaltres i de ben segur el poble basc les seguirà escoltant quan siguen lliures.
Avui repeteixo el poema que vaig posar, més que res perquè és el més conegut i a més, us deixo dos videos, un en castellà de les notícies d'ahir a la ETB i el del poema.
Salut!






"Txoria txori" ("l'ocell és ocell"):
Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

Traducció:

Si l'hi hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no s'hauria escapat.
Però així,
hauria deixat d'ésser ocell.
I jo...
Jo el que estimava era l'ocell

I Chavez va tornar a guanyar...

I no sé quantes van, però ahir, Chávez va tornar a demostrar que el poble el recolza i que la seua política anticapitalista i socialista agrada a Veneçuela. Ha guanyat en 17 dels 20 estats del país.


I com sempre... els capitalistes han posat mil i un observadors (que no posen a altres països on el frau és evident...però guanyen ells clar...), els mitjans de comunicació de quasi tot el mon l'han atacat fins a morir i li han pronosticat la derrota més important de la seua història... però senyors i senyores, la història la fan els pobles, i el poble Veneçolà una altra vegada ha cridat: Socialisme!


Salut!

El piu d'un príncep

Aquí us deixo la darrera foto del príncep d'Anglaterra... Què passaria a l'estat espanyol si es publicara una foto semblant però amb el príncep d'Espanya?... m'agradaria saber-ho...

Salut!

Abaixa el cap!!

Aquest text, que m'ha semblat interessant i per això el penjo aquí, l'he extret del blog: http://memecio.blogspot.com/

Encógete, que yo crezco
Cuando una gallina recién llegada entra en un gallinero, se producen una serie de combates que marcan cuál será su posición jerárquica. Cada combate que gane, significará que estará por encima de la derrotada. Y cada uno que pierda, que estará por debajo. La posición jerárquica proporciona un orden a la hora de acceder a la comida, beber, etc. Al perder el combate, la gallina despliega un comportamiento que consiste en encogerse, en parecer más pequeña. Baja la cabeza, guarda las alas y se resigna.En una disputa, los lobos erizan sus pelos para parecer mayores (los humanos conservamos ese reflejo con lo que llamamos "piel de gallina", que se produce en situaciones de miedo o especial emoción). En cambio, el perdedor agachará la cabeza y esconderá la cola entre las patas, reduciendo su volumen corporal al mínimo, como queriendo desparecer. Esta conducta se repite en las interacciones sociales de muchas especies. Se puede observar también en los animales que tenemos más cercanos, como perros y gatos.Un caso muy claro es el del lagarto australiano Chlamydosaurus kingii, que despliega una corona (de ahí lo de "Kingii", de rey en inglés) alrededor de la cabeza que lo hace parecer mayor.Aquí está en acción:
Es la misma conducta que despliegan algunos humanos cuando se arrodillan o se agachan en los templos. Un acto de sumisión frente al líder, el superior en la escala jerárquica, sea un hombre o un símbolo. De la misma forma que los soldados, que ya de por sí han de ser altos en los procesos de selección de muchos ejércitos, han de estar bien erguidos y con el pecho henchido cuando están en formación. Además, en muchos ejércitos se usan cascos o cubrecabezas para aumentar la estatura. Muchos sacerdotes, sobre todo de alto nivel, también llevan gorros exagerados. La misma conducta que se produce cuando alguien se saca el sombrero, en supuesta señal de humildad o consideración. Cuando se inclina la cabeza para saludar. O el origen de ciertas expresiones como "a sus pies". Y el mismo comportamiento que cuando se saluda a los reyes, en el protocolo internacional, uno ha de hacer una reverencia, de forma que disminuya su altura frente al monarca. En el caso de las mujeres, una genuflexión, evidenciando su rango tradicionalmente inferior :(. Es por lo mismo que los reyes llevan corona: para ser los gallos del gallinero. No es gratuito que se les llame "Majestad" o "Alteza", aunque sean bajitos, no lo merezcan y aunque su presencia, como la misma costumbre, sea una acronía.Lo curioso es que a estas conductas se las enmarque dentro de las normas de educación. Nadie llamaría "educado" al perro que encoge la cola ante otro más fuerte.

Garzón un altre cop

I una vegada més, Garzón intenta fer-se un rentat de cara per eixir en les portades dels diaris i desprès dóna marxa enrere...

Per a aquells i aquelles que no sapigueu res d'algunes de les coses que aquest personatge ha fet al nostre país us repet a aquesta pàgina http://www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/ i a la lectura d'aquest llibre sobre l'operació Garzón del 1992:

Reunió del G-20

En el nostre planeta hi ha entre 198 (oficials) i 250 països (comptant nacions sense estat). En la reunió del G-20 que ha hagut als EUA aquesta setmana hi havia representats 23 d'aquestos països que representaven el 90% de la riquesa mundial.
Si fem una fàcil regla podem veure que:

-23 països es reparteixen el 90% dels beneficis econòmics.
-175 (o 227) països es reparteixen el 10% de la riquesa.

Si comptem el número oficial de països, és a dir: 198 i fem els mateixos comptes però en percentatges:

-l'11,6% es reparteixen el 90% de la riquesa.
-el 88,4% dels països controlen només el 10% .

¿Algú creu encara que aquesta reunió està legitimada per a solucionar alguna cosa en relació a l'economia mundial?
¿Algú creu encara que fan alguna cosa més que intentar que res no es moga i seguint enriquint-se gràcies a l'explotació de l'altre 88% dels països del mon?

La loteria de Nadal

Hola a tothom i totadon...ja he tornat. No trovaba res interessant per a penjar però avui m'han enviat una idea per a aquests nadals i he decidit compartir-la amb tots i totes. Si volem que ens toque la loteria no hem de tindre en compte al calb dels anuncis, més val que seguim pel carrer al "garxo de la loteria" i comprem on ho faça ell, així segur que ens toca!.
Salut!

Per allí rebufa!!

Hola a tothom i totadon... ahir per fi vaig complir un dels meus somnis, veure balenes en directe!. Sí, com ho llegiu, després de molts anys veient els documentals de la 2 i del 33, ahir va arribar el moment de l’encontre...i mai millor dit, ja que aquest es va produir en una zona de la costa sud australiana anomenada: Encounter Bay.
Ahir pel matí, com semblava que faria bon dia, ens vam desplaçar a Victor Harbour, un poble situat a uns 80 km al sud d’Adelaida famós per tindre una costa preciosa on, a banda de pingüins nans, dofins i alguna foca, es poden observar balenes franques...i aquest era el nostre objectiu.
Quan vam arribar les coses no pintaven massa bé, vam anar al centre d’informació sobre les balenes i ens van dir que no n’havien vist cap en tot el matí... tot i així no vam desesperar i vam optar per començar la recerca per un lloc uns 3 km a l’oest on hi ha unes petites illes en una zona de costa molt xula...i només arribar... allí estaven!!... de lluny vam veure alguna cosa en l’aigua i al mirar amb els prismàtics vam veure que eren balenes!...
Vam deixar el cotxe i ràpidament (corrent) vam arribar al lloc des d’on es veien més a prop. I allí estaven, no una, ni dues, sinó TRES balenes franques adultes (d’uns 10-15 metres) nedant i jugant tan tranquil·les a menys de 50 metres de la vora de l’aigua!!... no ens feien ni falta els prismàtics, a simple vista les podíem veure perfectament (tot i que amb els prismàtics podíem veure els detalls). I allí vam estar quasi 4 hores...seguint-les al llarg d’uns 300 metres de platja fent fotos sense parar (en vam fer més de 400!) per a veure si alguna era bona...jeje (hem eliminat la majoria).
L’experiència és increïble... m’haguera tirat a nedar amb elles però, entre el fred que feia i que no portava ni ulleres ni vestit de neoprè, vaig optar per mostrar-lis tots els meus respectes des de la vora, això si, el més a prop possible.
No us penseu que allò era com el National Geographic (excepte per les fotos), les veiem perfectament, però sobretot quan treien el cap, les aletes davanteres o la cua, i també quan rebufaven (estaven tan a prop que les podíem escoltar perfectament). Elles estaven tranquil·les, rotant sobre elles mateixes (per això treien les aletes davanteres) i tota la estona mantenint contacte físic unes amb altres... allí estaven... quan treien el cap els veiem totes les callositats que els recobreixen els llavis i la part de dalt dels ulls, treien les aletes com saludant-nos...jeje... elles sabien perfectament que estaven allí, però els hi donava igual.
I això és més o menys el meu primer encontre amb una balena... el pròxim serà dins de l’aigua, ho promet!.
Salut!

Per si algú encara no sap on estem us deixe un mapa d'Austràlia amb Adelaida en el quadrat roig

Aquest és de detall del lloc on vam anar a veure les balenes (en el quadrat roig.)

Aquí les podeu veure rebufant.

I aquí treient el morro...jeje...mireu on està apunt de trencar l'ona i us fareu una idea del prop que estaven.

Aquestes dues són del lloc on estavem (Victor Harbour)

Adelaida 13 d’agost de 2008

Hola a tothom... fa dos dies vam anar al cinema per a veure Batman: Dark Night (per cert, gran peli). Açò no seria destriable en la meua vida quotidiana si no fos perquè ho vam fer en GOLD CLASS. En resum podríem dir que és el cinema per a pijos, és com la Business Class dels avions però en cinema.
Us conte la seqüència:
-Entrades: arribes al cinema i vas a la taquilla normal, però demanes que vols veure la peli en la sala de Gold Class (en el cinema on vam anar nosaltres hi ha dues sales d’aquestes). Aquí el cinema sol costar uns 7-8 €, però aquest et costa 15 €... aquí és quan comences a veure que no serà una sala “normal”.
-La sala d’espera: entrem al cinema, i al fons del passadís on hi ha les sales es pot veure una porta de vidre on diu “Gold Class”... i allí ens dirigim. Quan obrim la porta ens trobem en una mena de “restaurant Vip” i una xica molt amable ens ofereix unes cartes amb el menú del restaurant que, per suposat, menjarem mentre veiem la peli. Ens assentem en uns sillons per a veure la carta i decidir què volem prendre.
-La comanda del sopar: un cop vista la carta decidim que prendrem algunes coses de picar (una nachos amb carn i una taula de formatges) i un parell de refrescos, i ens dirigim a la barra del restaurant per fer la comanda. Allí, un xic ens pregunta què volem i en quin moment de la peli ho volem prendre!!... nosaltres li diem que ens porten el refresc i els nachos quan la peli porte un quart d’hora i els formatges a la mitja hora.
-La sala: una senyoreta molt amable ens acompanya a la sala. Quan entrem podem veure que es tracta d’una sala amb només 30 “butaques” agrupades de dos en dos i amb una ampla separació amb les dels costats i les de davant i darrere, a més, entre mig de les butaques hi ha una tauleta. He dit butaques per dir alguna cosa, ja que es tracta d’una mena de sillons absolutament tendrets que tenen al costat dret un botó amb el que pots reclinar-lo fins que es fa llit!!... no aptes per a persones amb tendència a dormir al cinema. Per suposat la pantalla és gegant i el so digital...etc.
-El sopar: quan portem un quart d’hora de peli, apareix pel costat una cambrera amb els nostres refrescos i els nachos amb carn... els posa a la tauleta i marxa. Nosaltres fartem els nachos mentre gaudim de la peli. Quan acabem amb aquests, ens porten una taula de formatges amb les seues torradetes de pa i el seu ganivet formatger... A mesura que avança la peli pots veure com de tant en tant una cambrera entra amb els més diversos menjars: copes de gelat, cerveses, cava, carns... però també amb bufes (crispetes), i les va servint a les taules/butaques que així ho han comandat.

Així és com vaig gaudir de la darrera peli de Batman. Ja sé que per als més puristes açò pot ser un sacrilegi però, tot hi ha que dir-ho, val la pena provar-ho alguna vegada... no moltes, perquè entre entrades i sopar ens vam deixar uns 30€ per cap...
Res més, us deixe algunes fotos que he trobat per internet per a que us feu una millor idea. Quan tinga descarregades les que ens vam fer nosaltres ja us les deixaré.

Salut!

Aquest és exactament el lloc on vam estar nosaltres. Podeu veure les butaques reclinables i la tauleta del mig per a sopar...jeje

Aquest és un dels anuncis d'aquestes sales...