Un dels primers records musicals que tinc, i que amb més enyorança recorde, és quan en el gran concert de Lluis Llach al Camp Nou (1985) al tocar "Laura", aquesta es va emocionar de tal manera que es va equivocar en els acords i les llàgrimes li van impedir seguir tocant. I ara, quan torne a veure el video d'aquella nit, m'emocione de veure-la i de pensar què es pot sentir en un concert davant més de 100.000 persones absolutament volcades quan el gran Llach, cante una de les cançons d'amor/amistat més importants de tots els temps... que està dedicada a tu!... només d'escriure aquestes paraules em cau una llàgrima.
Quan vaig veure aquest concert en directe tenia 8 anys, i crec recordar perfectament estar davant de la televisió i no entendre perquè aquella xica plorava, i fins i tot crec recordar haver-li preguntat a la mare... no sé, però el fet de que ho recorde havent passat tant de temps i sent jo tan menut, ha de ser perquè em deguera causar un fort impacte.
Bé, no m'enrotlle més i us deixe amb aquesta joia...
Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Pell de gallina...buffff. ha de ser molt emocionant que et cantin una cançó com aquesta.. és preciosa.
Publica un comentari a l'entrada