dimarts, 28 de juliol del 2009

Com són les coses...

Hola a tothom i totadon... per fi tinc internet. I és que enguany, només tindré accés quan vinga a la facultat, així que potser us lliurareu de mi a diari (o no?).
De totes formes, ara per ara tinc poc que contar-vos. Enguany estem en una caseta que hem llogat molt a prop del centre (aquí a prop sempre és relatiu). És un apartament amb una habitació, un bany i el menjador-cuina. La veritat és que està molt bé i, això sí, a prop d'una zona amb tendes i restaurants on podem anar a peu...que aquí això és difícil d'aconseguir.
El temps és el típic de l'hivern d'Adelaida (i pràcticament tot el sud, sud-est australià), i li diuen el "4 seasons weather", és a dir, que en un dia tens de tot: fred, calor, ara plou, ara fa Sol, ara està núbol, ara fa vent... i és així, de veritat!...per exemple, ara mateix està núbol però amb un poquet de Sol, però és possible que abans que acabe d'escriure aquesta entrada canvie diverses vegades.
L'altra cosa que me mola de fer vida diària és anar al supermercat...jeje...no és per res consumista, sinó que allí és on primer te n'adones de que estàs a una altra cultura. Gairebé tot és diferent. La part més semblant a allò nostre són les verdures i les fruites (ara aquí torna a ser temps de taronja...), que tot i així hi ha diferències, però la resta és prou diferent. Especialment diferent són els precuinats, els salats i els dolços...de papes hi ha desenes de sabors diferents, alguns vertaderament estranys (ho apuntaré i us ho escriuré) i de lleminadures, xocolates, galetes, etc... hi ha un gran passadís tot ple, amb una varietat infinita. La gent es torna boja amb aquestes coses. Però no només és el menjar basura, per exemple, l'altre dia volia comprar unes llaunes de tonyina...tonyina normal!!!!...de la de tota la vida!...i em va ser impossible saber quina era la llauna adequada... que si tonyina amb tomaca, amb sweet chili, amb aigua, amb ceba, tomaca i ceba...bé, quasi de tot tipus, i el difícil és trobar-ne amb oli.
Desprès estan les mesures de les coses...tot és més gran. Per exemple, els iogurts no són de 125 g, sinó de 175 g; les llaunes de refrescos no són de 330 ó 500 ml sinó de 375 ó 600 ml, les bosses de papes són immenses…i to tés així, les racions en els restaurants són mega-grans… l’únic bó és que les cerveses també ho són !!!

Bé, ja aniré contant-vos com són les coses per aquí (ara plou un fum…jeje), i intentaré fer algunes fotos d’Adelaida, que al final, sempre és d’on menys en fair, tot ser on més temps estic.

dijous, 23 de juliol del 2009

Singapour airport

(perdoneu les faltes, pero no tinc ni accents ni c trencada)
Un any mes, ja torno a estar a l'aeroport de Singapur...i una vegada mes, cada vegada que pronuncio aquesta ciutat em va al cap la cansoneta dela dibuixos animats de Willy Fog...
Aso es immens, sempre ho dic, i a mes hi ha un fum de restaurants de tot tipus, sobretot orientals (be, orientals per a nosaltres, per a ells els orientals seran els McDonals i els Starbucks...que tambe hi ha, clar). I clar, he d'estar aqui per 15 hores, amb el que no faig altra cosa que passejar, descansar i menjar...jeje. I es que m'encisa el menjar oriental i aqui, a mes, es prou barat (1 euro son 2 dolars de Singapur).
Si vols comprar tecnologia tambe esta a bon preu, hi ha diverses tendes d'ordinadors i d'electronica, on pots comprar sense impostos (ara despres mirare quan costa la play-3, per exemple).
La neteja es la seua norma principal, i tot i les gegantines dimensions del lloc, esta com una puta patena. L'aeroport esta gairebe tot amb moqueta i de vegades veus gent tombada al terra amb un raspall manual intentant netejar taques que als meus ulls son invisibles. Els banys, dels que hi ha desenes, estan increiblement nets i molts d'ells tenen piques de disseny.
Hi ha activitats per fer, com visitar els diversos jardins tematics que hi ha per les tres terminals (orquidies, bambu, cactus, papallones...). A mes hi ha gimnasos, piscina, cinema, habitacions per dormir, dutxes...etc. Una experiencia important.
Be, vaig a seguir amb l'espera...ara em dedicare una estona a llegir.
Salut!