divendres, 28 de març del 2008

Visita al Perigord

No em puc aguantar...no puc estar-me de compartir amb vosaltres que demà me’n vaig de visita de cap de setmana a la Dordonya, al Périgord!!!!... sí, ja sé que per a la majoria de vosaltres us sona a xinés... per a altres, com per a mi, supose que els sonarà a glòria. Es tracta de la zona on es concentra la major part dels jaciments paleolítics més importants d’Europa (almenys els més coneguts...).
A algú li sona l’època mosteriana?... doncs allí està el jaciment de Le Moustier. A algú li sona el Magdalenià?... doncs allí està La Madeleine... a algú li sona el Perigordià?... allò és el Perigord!!!... però clar, aquests no són els únics jaciments de la zona... i només pel goig que dona escriure’ls, vaig a enumerar alguns llocs paleolítics que allí s’hi troben: abri Pataud, abri de la Ferrassie, Laugerie-Haut, Laugerie-Basse, grotte de Lascaux, grotte de Font-de-Gaume, grotte de Combarelles, abri de Cap Blanc, La Micoque, grotte de Cussac, grotte de Rouffignac:


Lascaux

Font-de-Gaume

Rouffignac

Però per suposat, això no és tot... a més allí està el Museu Nacional de Prehistòria de l’estat francès... on es troben algunes de les peces paleolítiques més importants europees:

Lascaux



La Madeleine

Però bé, esperem a visitar la zona i el dilluns us diré com ha anat.

Salut!

dimecres, 26 de març del 2008

València feixista?

Avui al Levante he pogut veure un video d'una panda de neo-nazis fent de les seues... avui és notícia perquè els descerebrats han penjat videos en la xarxa per a mostrar en què s'entretenen per les nits, però tots els dies ocorren fets d'aquest tipus que no ixen en cap mitjà i ens els que mai hi ha cap detingut... en Castelló ara fa un mes a un jove li van gravar una esvàstica a la cara amb una navalla, en les darreres festes de la Magdalena el casal popular va ser agredit en diverses ocasions en les que es va clavar una navalla a un jove... detinguts?... espereu asseguts.
En el nostre país, l'extrema dreta se sent tan forta que es permet agredir i penjar videos en internet, se sent tant protegida i amparada pels polítics i les "forces de seguretat" que ixen tots els caps de setmana de "cacera"... i és que són tan bons xiquets que fins i tot se'ls permet tots els anys manifertar-se contra la immigració en els barris on més immigrans hi viuen... aquesta connivència dels poders públics amb l'extrema dreta però, no és nova, des de les bombes a Fuster i Sanchis Guarner, passant per les contínues agressions i acabant per l'assassinat polític de Guillem Agulló, l'extrema dreta s'ha vist amb la llibertat d'agredir i assassinar savent que tenen el vist-i-plau dels que manen i que les seues accions no es veuran castigades... qui sap si fins i tot són recompensades!...

Però bé, no és la meua intenció fer més resó dels videos d'aquests neo-nazis, però crec que paga la pena que en vegeu un parell per a què, aquells que encara no ho cregueu, obriu els ulls un poc més. En un dels videos, amb l'aclaridor nom de "Limpia Barona" (Barona és un barri de València), se'ns mostra una brutal pallissa a un immigrant entre les rialles dels agressors, mentre que en l'altre es pot veure com destrueixen un contenidor mitjançant un explosiu casolà... si açò passés al centre de Bilbao en tant de a València...

Salut! i Canya al Feixisme!

PD:
Bé, els enllaços ja no funcionen perquè Youtube ha retirat els videos de la seua web... si és que no hi ha res com eixir en els mitjans... així que els he llevat.

dilluns, 24 de març del 2008

Jo també sóc heterosexual...

Fa uns dies, el cantant del grup R.E.M., desprès d'anys d'especulacions sobre la seua orientació sexual, va fer un comunicat confirmant que és homosexual. Com que aquesta notícia ha estat portada de nombrosos mitjans, el cantant ha decidit fer pública una altra notícia bomba: que els seus companys de grup són heterosexuals... aquest és el seu comunicat:

"El meu nom és Michael Stipe i vull fer una declaració en nom de R.E.M. Però abans voldria expressar a qualsevol persona que ho dubte, que estic aquí pel meu propi i contaminat peu... uhm..., perdoneu, però és que estic un tant nerviós i per això vaig a llegir açò per a evitar malentesos: Peter Buck i Mike Mills han anunciat avui, desprès d'anys d'especulacions, que ambdós són heterosexuals o "correctes". Estic feliç pels meus companys de la banda i els felicite per la seua honestedat i el coratge que tenen al fer aquesta declaració. Estic amb ells, com sempre, i estic orgullós de la seua força en aquesta difícil i voluntària decisió que han pres".

Podeu veure el comunicat original aquí: http://www.youtube.com/watch?v=MuHayrdAP_k

Un fort aplaudiment per aquesta iniciativa. No sé perquè sempre són els homosexuals als que se'ls exigeix que declaren que ho són... així que, aprofitant aquesta porta oberta que és el blog, vull declarar, desprès d'anys de pressions mediàtiques i especulacions en tots els cercles d'amics i coneguts, que jo... també sóc heterosexual!... espere que la meua família ho entenga i que respecte la meua orientació sexual, i demane tant a ells com als meus amics i amigues, que eviten fer-me cap comentari al respecte, ja que prou de disgust tinc de ser així.
Gràcies per la vostra atenció i la vostra comprensió.

dissabte, 22 de març del 2008

Carcasona

Hola a tothom... avui he aconseguit complir un dels somnis de tot xiquet... anar al castell dels clicks de Playmòbil... doncs sí, perquè aquesta és una de les millors formes que hi ha per a definir la ciutat de Carcasona.
Es tracta d'una ciutat emmurallada, d'un castell... sí, però no és com els altres... és tal i com somnies quan creus en dracs i princeses. En qualsevol moment penses que, entre la multitud de turistes que caminem pels seus carrers, apareixerà el rei Artur amb el seu cavall...
La ciutat, tot i ser del segle XII (la muralla...) va ser quasi totalment reconstruïda al segle XIX donat el mal estat de conservació de les muralles, però això no li lleva ni valor ni bellesa.
Una pena que haja estat plovent quasi tot el matí... i que les vacances de Setmana Santa a l'estat Espanyol hagen provocat una presència masiva de turistes Catalans i Espanyols... espere poder-hi tornar un altre dia amb Sol i amb menys persones per a poder gaudir millor dels estrets carrers d'aquesta vila que en alguns moments de la seua història va estar sota domini de la Corona d'Aragó, però que amb la pèrdua del Roselló el 1659 va deixar de tindre la importància estratègica que la va fer ser com és.
Salut!















divendres, 21 de març del 2008

Niaux i Foix

Hola a tothom i totadon... avui hem anat a vore la cova de Niaux... abans però ens hem aturat al poble de Foix per a dinar allí i veure la part antiga, que té un castell molt xulo (foto).


La cova de Niaux, com no...espectacular... és increïblement gran i les pintures són com si les acabaren de fer ahir mateix... la veritat és que és impressionant poder veure les figures, de dimensions considerables (algunes de prop de 2 metres) i pensar que fa uns 13000 anys allí estaven aquell grup de persones realitzant-les per a fer el que siguera que feren amb aquelles representacions (ritus, art, iniciacions...).


El paisatge a més, acompanya perfectament, grans muntanyes ho envolten tot, ja que ens trobem en la mateixa porta dels Pirineus... una visita que sens dubte repetiré algun dia no molt llunyà.





Albi

Hola a tothom... ahir vaig estar a Albi, un poble que es troba a uns 70 km de Tolosa i que es caracteritza per tindre un centre històric prou xulo i sobretot una basílica que és vertaderament espectacular (la Basílica de Santa Cecília) (us deixo algunes fotos). És el major edifici de maons del món. Dos segles foren necessaris per a la seua construcció, de 1282 a 1480.

Salut!




dilluns, 17 de març del 2008

Visita a la grotte de Niaux

I amb aquesta resposta queda confirmada la meua visita a la cova de Niaux!:

"Bonjour, Nous pouvons vous confirmer la réservation d'une visite de la grotte deNiaux le vendredi 21 mars à 14h30 pour 3 personnes au nom de ------------. Prévoir d'arriver 10 minutes avant le départ de la visite avec de bonnes Chaussures de marche et des vêtements chauds".

Per als qui no la conegueu, doncs us diré que es tracta d'una de les coves amb art paleolític (aquest en concret data del Magdalenià: de fa uns 13000 anys) més importants d'Europa i que es troba en el "prePirineu" occità al costat d'altres coves tan importants com el Mas d'Azil, La Vache o Bedeilhac... a les que, per suposat aniré un altre dia.

Ara, i només per a que us moriu d'enveja (o no...) us deixe algunes fotos d'alló que un parell d'afortunats visitants que tindré aquesta setmana i jo gaudirem el divendres.

Salut!






diumenge, 16 de març del 2008

Mort d'un immigrant

Aquesta és la notícia:

“Un senegalés de 29 años trataba de llegar a nado a las costas de Ceuta el pasado mes de noviembre junto a tres compañeros. Una embarcación de la Guardia Civil los interceptó y volvió con ellos a la costa marroquí, donde les arrojaron al mar. Tras esto, pincharon sus chalecos salvavidas. Lo que no sabían los agentes es que uno de ellos no sabía nadar y falleció ahogado. Ahora, tres meses después de lo ocurrido, la Fiscalía General del Estado ha ordenado que se esclarezca el que puede ser un presunto delito de homicidio por imprudencia de estos tres agentes.”

Supose que sobren molts més comentaris, però no em puc estar sense fer-ne algun. La Guàrdia Civil… què afegir al que tots i totes sabem d’aquest cos repressor i ocupant… doncs ara sembla que encara podem afegir més coses. Ara resulta que no tenen prou amb les habituals denúncies per tortures i corrupció, ara es dediquen a assassinar immigrants. I no de qualsevol manera, no; els assassinen tirant-los a la mar i punxant-lis els salvavides. Ens podem imaginar l’escena: tres immigrants que intenten arribar a la costa Ceutí, un grup de Guàrdia Civils que els intercepta i decideix “tornar-los” al seu país, però no conformes amb açò i veient-los esgotats per l’esforç i possiblement atemorits per tot allò que els estarien dient (o fent), decideixen posar-lis una prova encara més dura que la de tindre que eixir del seu país, que la de deixar a les seues famílies i les seues vides en la seua terra per buscar una oportunitat millor en un altre lloc... ara, els Guàrdies Civils, decideixen divertir-se un poc més llençant-los a la mar per a que tornen nedant però amb els salvavides punxats... un cop els han llançat a l’aigua (suposem que de molt bones formes) veuen que un d’ells no neda i s’enfonsa... però clar, ningú està disposat a llançar-se a l’aigua i salvar la vida d’aquella persona... o igual els va fer gràcia aquella situació: “total, uno que no lo volverá a intentar”...
La darrera frase de la notícia tampoc hi ha que perdre-la de vista. Ara resulta que POT SER un delicte d’homicidi IMPRUDENT!!!... algú em pot explicar què té d’imprudent llençar a la mar a una persona que no sap nedar?... i a més llançar-lo amb un salvavides que prèviament has punxat?... bo, possiblement aquesta serà una altra medalla que aquests funcionaris de l’estat espanyol es penjaran i una anècdota que possiblement contaran entre cerveses i rialles dins de la seua caserna.
Salut!

PD: aquí teniu la foto d'un jove basc que la Guàrdia Civil va detindre el 2001... abans i desprès de l'interrogartori...

dissabte, 15 de març del 2008

L'assessor d'Obama

Hola a tothom i totadon… la notícia que m’interessa és que l’assessor espiritual d’Obama ha estat despatxat. Açò no seria notícia si no fora per les causes que ho han provocat. Les opinions que aquest rector (pastor) manifesta en els seus sermons davant dels seus fidels (borregos) han provocat el punt i final del seu assessorament al candidat a la presidència dels EUA. En aquests sermons, el rector ve a dir que la culpa dels atemptats del 11-S és de la política internacional dels Estats Units al llarg del segle XX.
Aquest és un extracte dels comentaris que han provocat aquesta decisió:

“Bombardejàrem Hiroshima, Nagasaki i vam bombardejar amb armes nuclears a moltes més persones que els milers que van morir en Nova York i el Pentàgon, i mai ni ens hem immutat. Hem recolzat el terrorisme d’estat contra els palestins i els negres de Sudàfrica i ara som els indignats perquè el que hem fet es torna contra nosaltres aquí [als EUA]” (Jeremiah Wright, exassessor d’Obama)

M’agraden aquestes paraules i m’agrada que vinguen d’un rector, més que res perquè als EUA sembla que el que ells diuen cobra més importància en la societat (bé, vistes les declaracions aquí de la Conferència Episcopal Espanyola no sé si és molt encertada aquesta afirmació). M’agrada que un rector puga assumir que els anys d’assassinats, genocidis, magnicidis, guerres...i un llarg (llarguíssim) etcètera, provocades, guiades, finançades o instigades pels EUA hagen estat la culpa de la possibilitat de ser atacats en el seu propi país.
També m’agrada que haja estat despatxat, ja que d’aquesta manera podem veure com, siga qui siga el proper president/a dels EUA, no pensa canviar res, almenys al nivell d’assumir que són l’estat més terrorista del planeta, que són els únics que s’han atrevit a llençar una (perdó, dos) bombes atòmiques contra persones innocents i que són, en part o en tot, culpables d’un gran nombre de genocidis com el del poble palestí, kurd o txetxè (per posar els exemples més coneguts).
M’agrada que ho diga un rector perquè açò cala dins de les ments dels seus fidels i dels creients. I no podem oblidar que en els EUA la religió és molt important, i que les paraules dels rectors són influents. Fins i tot Bush deia que, abans de la guerra d’Iraq, parlava tots els matins amb Deu.
I m’agrada perquè açò demostra que la societat dels EUA coneix la repercussió que els seus actes han tingut i poden tindre. I saben que la por que tenen pot ser real i que igual que tremolen els xiquets palestins quan Israel, dia rere dia, assassina als seus familiars i extermina el seu poble, pot ser un dia es farà real i seran ells els qui tremolaran.
Salut!

La llengua occitana

Com molts de vosaltres sabreu, Occitània és una nació sense Estat on hi ha una llengua pròpia, l’Occità (allò que parlen a la Vall d’Aran), però que degut a la pressió centralista de França està passant per moments crítics, més encara quan no existeix una normativa lingüística acceptada per tothom. Segons m’han contat, existeixen diverses associacions o “escoles” que aposten per unes normes gramaticals lleugerament diferents unes de les altres (alguna d’elles adaptant lèxic i grafismes francesos... és a dir, blaveros occitans) i com que no es posen d’acord, doncs el que sempre ix perdent és l’Occità. El seu gran problema (o virtut) és que Occitània és una nació que abraça un extens territori (veure mapa a sota) i que amb el pas dels segles, han anat apareixent diversos dialectes més o menys marcats, res però que indique llengües diferents.



L’Occità però és una llengua que ha tingut un important pes al llarg de la Història i no es pot oblidar la gran influència dels trobadors medievals cantant les seues estrofes en aquesta llengua.
He tret d’internet aquest fragment de la Divina Comèdia (de Dante) on un trobador respon al narrador amb aquestes paraules en Occità:

Tan m'abellis vostre cortes deman,
qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.
Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;
consiros vei la passada folor,
e vei jausen lo joi qu'esper, denan.
Ara vos prec, per aquella valor
que vos guida al som de l'escalina,
sovenha vos a temps de ma dolor!

Doncs això, que l’Occità és una altra de les llengües minoritzades i menyspreades a Europa i que, això si, serveix per a posar els noms dels carrers... supose que per a aparentar, per part del govern francès, cert interès en la seua preservació (hipòcrites mentiders!). Com quan a Canal 9 doblaven el porno al Català per a complir el nombre de minuts en la nostra llengua...
Salut!

Nous pecats capitals

Amb aquesta afirmació, l'esglèsia catòlica va augmentant el seu llistat de pecats capitals...:

"Uno no ofende a Dios sólo al robar, blasfemar, o desear la mujer del prójimo", dijo Gianfranco Girotti en referencia al texto que, según la Biblia, dictó Yahvé a Moisés, "sino también cuando uno daña el medio ambiente, participa en experimentos científicos dudosos y manipulación genética, acumula excesivas riquezas, consume o trafica con drogas, y ocasiona pobreza, injusticia y desigualdad social".

El que potser no saben és que ells són una de les institucions que alberga un major nombre de pecadors... a banda dels milers d'assassinats comesos en nom de Déu al llarg de la història ("no mataràs" és un altre pecat, no?) i els milers d'abusos sexuals a xiquets de tot el mon (tot i que aquest pecat es lleva facilment: pagant a les famílies o resant tres "pare nostre"), són una de les institucions (sectes) més riques del món (sinó la que més) i la pobresa, injustícia i desigualtat social són, en molts casos, producte de la seua arribada a societats que vivien felices abans de cristianitzar-se... sempre amb l'ajuda inestimable del Capitalisme, és clar. Com a exemples només hem de veure totes les cultures milenàries africanes, australianes o sud-americanes on la religió ha provocat desarrelaments culturals, socials, econòmics, apartheids diversos... i ara, desprès de ser els culpables, es volen presentar com els salvadors.
M'agrada un exemple que vaig escoltar en un documental sobre l'Amazones: la companyia petroliera Shell, té distribuïts per la selva amazònica més d'un miler (1000) de predicadors per a contactar amb grups indígenes i cristianitzar-los, per així salvar les seues ànimes pecadores... en quina ment normal cap aquesta visió del món?. Qui els ha donat permís per interferir en les seuEs vides i creences?. Els exemples del que passa desprès de la "salvació" són evidents en tots aquells racons del món on han arribat els predicadors... Déu ens salve de la Religió!!!!!

Salut i ateïsme!!!!

Tolosa

Tolosa és una ciutat bonica, la veritat és que el centre m'agrada... però és de rajola... tota de rajola roja. Com a mostra aquí teniu la fotografia de la plaça del Capiloli (foto a sota: a la meua esquena estaria l'ajuntament). És extrany, i més venint d'on venim, on totes les cases estan fetes de pedra.
Realment no hi ha res que m'haja cridat més l'atenció que aquest color roig que impregna cada cantó. Potser el riu... aquí cada ciutat té un riu, i no un rierolet o un riu Sec com tots els nostres pobles, sinó un riu gran de veritat, el Garona (foto a sota). Una ciutat amb riu és més ciutat que una sense aquest curs d'aigua creuant la vida dels seus habitants.
I què més... doncs no sé, perque per ara la meua vida està dedicada a anar a la facultat i tornar a la residència. Això sí, no es tracta d'una residència com el que jo pensava que seria. Es tracta de petits estudis (bueno, potser per a la ministra serien grans mansions) però que per a estar uns mesos són perfectes. Té un petit bany, i una cambra amb un llit, una taula per menjar i una per treballar i una cuina. Poques coses més, però no em fa falta res més.
Intentaré mantindre-vos informats i espero que aquesta inicitiva del blog no siga qüestió d'un sol dia.

Salut!