HORACIANES
I
res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.
Vicent ANDRÉS ESTELLÉS,
Obra completa 2. Les pedres de l'àmfora, Ed. L'Estel, València, 1974.
dijous, 31 de juliol del 2008
dimecres, 30 de juliol del 2008
Crims de guerra
Aquests dies podem escoltar i veure a totes les televisions del món el tema de l’arrest a Sèrbia de Radovan Karadzic. No és la meua intenció parlar exactament d’ell, sinó que amb aquesta excusa m’agradaria fer una petita reflexió sobre el tema dels crims de guerra i els genocidis.
Bàsicament dues són les qüestions que em planteje:
Bàsicament dues són les qüestions que em planteje:
1-si estàs en una guerra, hi ha alguna cosa que no siguen crims de guerra?
2-qui diu què és genocidi i què no ho és?
La primera pregunta es podria respondre fàcilment, ja que òbviament tot crim realitzat durant una guerra és un crim de guerra... però, a què es refereixen els “tribunals internacionals” amb aquesta afirmació?. Supose que serà a quan en una guerra algú sobrepassa els límits de l’horror permesos, no?. Però aleshores, qui posa aquests límits?...
La segona pregunta potser siga més fàcil de respondre, ja que per definició un genocidi és l’exterminació d’un poble o d’un grup ètnic.
La reflexió que m’agradaria fer és que si a Karadzic el van a jutjar per ser un criminal de guerra i un genocida (tot el mon hi està d’acord, no?), ¿perquè no estan en la mateixa llista els presidents de països com per exemple EEUU, Israel, Rússia, Turquia, Marroc...que també se salten a la torera les resolucions de la ONU, que no signen els tractats contra, per exemple, les bombes de dispersió i que estan practicant des de fa anys clars genocidis en Irak, Palestina, Txetxènia, Kurdistan o Sahara, respectivament?, perquè pels mateixos crims uns són condemnats i uns altres no?... la resposta supose que està en que uns ballen al son d’Europa i els Estats Units i els altres no.
diumenge, 27 de juliol del 2008
Adelaida 27 de juliol de 2008
Hola a tothom...ara que estic a Adelaida hi ha menys coses interessants que contar...jeje, tot i que hi ha semblances, com per exemple que la gent aquí tampoc es banya a la platja... al nord pels cocodrils i aquí pels taurons, entre ells el gran blanc.
Però bé, ahir vaig fer una cosa solc fer habitualment també a casa, i és seure davant la tele per a veure el Tour... ja sé que açò, en principi, no té res d’especial, però les aparences enganyen. Com sabeu, ara estem amb una diferència horària d’unes 7.30 hores, així que aquí, el Tour, el fan per la nit. És estrany veure als ciclistes a hora de dormir. Però gràcies a aquesta diferència horària també hi ha coses que no canvien, així, si al País Valencià veiem l’etapa desprès de dinar, aquí ho fem desprès de sopar, i si a València sempre em perd alguns minuts quan el cap se’n va amb la migdiada, aquí res no canvia, i ahir em vaig adormir durant uns 15 minuts...jeje...ja veieu que tot i les diferències hi ha coses que no canvien. Un punt bo que té veure el ciclisme a aquestes hores és que ho pots fer tal i com nosaltres veiem un partit de futbol... amb la “picaeta”!... i així ho vam fer ahir. La parella de la companya de casa d’Inés és aficionat al ciclisme, així que vam comprar unes cerveses, unes papes i unes ametles i... a veure les bicis!...
Salut!
Però bé, ahir vaig fer una cosa solc fer habitualment també a casa, i és seure davant la tele per a veure el Tour... ja sé que açò, en principi, no té res d’especial, però les aparences enganyen. Com sabeu, ara estem amb una diferència horària d’unes 7.30 hores, així que aquí, el Tour, el fan per la nit. És estrany veure als ciclistes a hora de dormir. Però gràcies a aquesta diferència horària també hi ha coses que no canvien, així, si al País Valencià veiem l’etapa desprès de dinar, aquí ho fem desprès de sopar, i si a València sempre em perd alguns minuts quan el cap se’n va amb la migdiada, aquí res no canvia, i ahir em vaig adormir durant uns 15 minuts...jeje...ja veieu que tot i les diferències hi ha coses que no canvien. Un punt bo que té veure el ciclisme a aquestes hores és que ho pots fer tal i com nosaltres veiem un partit de futbol... amb la “picaeta”!... i així ho vam fer ahir. La parella de la companya de casa d’Inés és aficionat al ciclisme, així que vam comprar unes cerveses, unes papes i unes ametles i... a veure les bicis!...
Salut!
dimecres, 23 de juliol del 2008
Adelaida 23 de juliol de 2008
Hola a tothom... desprès de passar uns dies vertaderament interessants en l’extrem nord d’Austràlia ja estic a Adelaida (a l’extrem sud...). I això es nota... ahir pel matí estàvem a 37º, i avui pel matí quan hem arribat a Adelaida en feia 6º... és el que té passar de l’estació seca tropical a l’hivern de clima meditrerrani.
Doncs bé, tal i com us vaig dir hem estat uns dies en una zona costanera molt aïllada, amb una costa preciosa, plena de manglars, entre la desembocadura de dos rius i absolutament verge. El problema era el de sempre... que no ens podíem quasi ni apropar a la vora de la platja pels cocodrils... però tot i això, en les meues estones lliures he aprofitat per a pescar, això si, sempre ben apegat al cotxe no siga cas que tingués que pujar d’un bot...jeje.
A nivell arqueològic hem visitat alguns jaciments increïbles... és al·lucinant la quantitat de llocs arqueològics que hi ha en aquesta zona, et mareges només de pensar-ho.
Vam estar acampats en una mena de càmping que s’ha muntat un tipet, allí, enmig del no res. Dic càmping per dir alguna cosa, no us penseu que allò era Marina d’Or. Es tracta d’un home que ha llogat als aborígens de la zona un petit espai de bosc (al costat de la mar), s’ha muntat una estructura prefabricada per a viure ell, i ja està...jeje... tu vas i acampes a prop de l’estructura (per a tindre aigua...llum no n’hi ha).
La veritat és que és una experiència emocionant estar en llocs així, i es fa difícil d’explicar. Notes que estàs aïllat... el poble més proper està a més de 150 km (Jabiru) per pistes de terra i és una zona amb uns boscos preciosos, plens d’animals, sobretot aus, però també dingos, cavalls salvatges i cangurs, i amb una costa verge plena de peixos de tot tipus (i els habituals cocodrils, alguns de més de 6 metres!).
Us vaig a penjar algunes fotos, tot i que com us he dit, és difícil imaginar-s’ho si no estàs allí.
Salut!
Doncs bé, tal i com us vaig dir hem estat uns dies en una zona costanera molt aïllada, amb una costa preciosa, plena de manglars, entre la desembocadura de dos rius i absolutament verge. El problema era el de sempre... que no ens podíem quasi ni apropar a la vora de la platja pels cocodrils... però tot i això, en les meues estones lliures he aprofitat per a pescar, això si, sempre ben apegat al cotxe no siga cas que tingués que pujar d’un bot...jeje.
A nivell arqueològic hem visitat alguns jaciments increïbles... és al·lucinant la quantitat de llocs arqueològics que hi ha en aquesta zona, et mareges només de pensar-ho.
Vam estar acampats en una mena de càmping que s’ha muntat un tipet, allí, enmig del no res. Dic càmping per dir alguna cosa, no us penseu que allò era Marina d’Or. Es tracta d’un home que ha llogat als aborígens de la zona un petit espai de bosc (al costat de la mar), s’ha muntat una estructura prefabricada per a viure ell, i ja està...jeje... tu vas i acampes a prop de l’estructura (per a tindre aigua...llum no n’hi ha).
La veritat és que és una experiència emocionant estar en llocs així, i es fa difícil d’explicar. Notes que estàs aïllat... el poble més proper està a més de 150 km (Jabiru) per pistes de terra i és una zona amb uns boscos preciosos, plens d’animals, sobretot aus, però també dingos, cavalls salvatges i cangurs, i amb una costa verge plena de peixos de tot tipus (i els habituals cocodrils, alguns de més de 6 metres!).
Us vaig a penjar algunes fotos, tot i que com us he dit, és difícil imaginar-s’ho si no estàs allí.
Salut!
Aquí us penje la imatge promesa d'un dels taurons grisos que vam pescar... no és tan gran com un blanc, ja ho sé, però haurieu d'haver vist les dents que tenia...
Aquí ens teniu a Ines i a mi en el lloc on ens quedàvem en la comunitat de Gunbalanya...
Aquesta és la carretera principal de la zona...és com una autopista comparada amb les habituals. Podeu veure al fons un dels cotxes que portàvem.
I aquesta dels llocs habituals pels que ens movíem tant per anar a la zona d'acampada com per arribar als jaciments...
Aquesta és la zona de manglars on vam anar a pescar.
I aquí teniu un de les meues captures...
Aquí una imatge del tipus de bosc que hi ha en aquesta zona...els arbres són diverses varietats d'eucaliptus i com podeu veure també hi ha palmeres (la foto està feta des de dins d'una balma amb pintures rupestres).
Aquestes són dues imatges de les platges de la zona. Al fons podeu veure els boscos de manglars que ho envolten tot.
dissabte, 19 de juliol del 2008
Gunbalanya 18 de juliol 2008
Hola a tothom... avui marxem cap al nord del territori. Anirem tres dies a la costa del mar d'Arafura (Arafura Sea) a fer unes prospeccions. Es tracta d'una de les costes amb major biodiversitat marina del planeta... aixi que espere xalar com un gos...jeje. Farem prospeccions per una zona remota... l'unica pega es que, tot i que estarem acampats en la platja, just enfront d'un escull de corall es impossible fer res dins de l'aigua degut a diversos perills mortals...jeje: cocodrils, diversos taurons, la box jelly-fish (una petita medusa que et pot matar) el Blue-rings (un petit polp tambe et pot matar)...i fins i tot hi ha diversos tipus de caragolet mari amb un veri que et pot deixar paralitzat...jeje... tot aixo sense contar amb les habituals serps i aranyes de terra ferma...ja veieu que el panorama es presenta emocionant.
Parlant de perills... el proper dia us penjare la foto d'un dels dos taurons grisos que vam pescar l'altres dia...jeje...si, si, taurons!
Espere poder contar-vos coses interessants quan tornem de l'aventura (si es que aquesta ja no ho es prou...)
Salut!
Parlant de perills... el proper dia us penjare la foto d'un dels dos taurons grisos que vam pescar l'altres dia...jeje...si, si, taurons!
Espere poder contar-vos coses interessants quan tornem de l'aventura (si es que aquesta ja no ho es prou...)
Salut!
dimecres, 16 de juliol del 2008
Gunbalanya 16 de juliol de 2008
Hola, aquests dos darrers dies hem passat el dia al turó d’Injalak documentant art rupestre, però avui i demà ens quedem en la comunitat treballant.
Així que he estat aprofitant per a treballar i fer alguna passejada pel costat dels aiguamolls per a gaudir de la gran quantitat de fauna, sobretot aus aquàtiques, que es poden veure... això si, ben separat de la vora de l’aigua (almenys 50 metres) per si hi ha algun cocodril que em vulga de sopar...jeje... i això que entre la comunitat i l’aigua hi ha una mena de tanca de fil d’aram de punxes... però encara així l’any passat quan els xiquets van arribar a l’escola es van trobar amb un cocodril, així que sempre has d’anar amb molta prudència. Durant la passejada he pogut veure almenys 5 cocodrils, d’un d’ells us pose la foto, ja sé que no és massa bona, però la càmera no dona per a més...
Fa dos dies vaig poder tornar a pescar i, imprudentment, ens vam col·locar en un lloc no massa segur... però això em va permetre veure un d’aquells animalets que solen eixir en els docus i que no pensava que veuria mai... no sé si us sonen eixos peixets del fang que poden viure tant dins com fora de l’aigua; són uns peixets petits (uns 4-5 cm) que tenen dues petites aletes davanteres que utilitzen com una mena de potes per a desplaçar-se pel fang de la vora de l’aigua... doncs allí on ens vam posar a pescar hi havia un fum d’ells, el que passa és que no em podia apropar tant a la vora de l’aigua per a fer-los una foto degut als cocodrils.
Us penje també una foto d’un dels cartells que hi ha en el menjador de l’escola en els que els diuen als xiquets allò millor per a la seua salut. Són demblants a alguns que també tenim nosaltres, però fixeu-vos en l’apartat de la carn (baix a la dreta “meat”)... hi ha algunes diferències alimentàries amb nosaltres, no?.
Demà o després demà anirem de visita a un jaciment d’art del Kakadu National Park, així que segur que us podré contar noves coses.
Salut!
Aqui podeu veure on estavem pescant... jo soc el de roig.
Aquest es el cartell per una alimentacio equilibrada... veieu la carn?
Aquesta es una aguila a sobre d'un termiter...
Aquest es un Jaburu...
En la meua passejada d'aquesta tarde he vist alguns com aquest... el veieu?
Així que he estat aprofitant per a treballar i fer alguna passejada pel costat dels aiguamolls per a gaudir de la gran quantitat de fauna, sobretot aus aquàtiques, que es poden veure... això si, ben separat de la vora de l’aigua (almenys 50 metres) per si hi ha algun cocodril que em vulga de sopar...jeje... i això que entre la comunitat i l’aigua hi ha una mena de tanca de fil d’aram de punxes... però encara així l’any passat quan els xiquets van arribar a l’escola es van trobar amb un cocodril, així que sempre has d’anar amb molta prudència. Durant la passejada he pogut veure almenys 5 cocodrils, d’un d’ells us pose la foto, ja sé que no és massa bona, però la càmera no dona per a més...
Fa dos dies vaig poder tornar a pescar i, imprudentment, ens vam col·locar en un lloc no massa segur... però això em va permetre veure un d’aquells animalets que solen eixir en els docus i que no pensava que veuria mai... no sé si us sonen eixos peixets del fang que poden viure tant dins com fora de l’aigua; són uns peixets petits (uns 4-5 cm) que tenen dues petites aletes davanteres que utilitzen com una mena de potes per a desplaçar-se pel fang de la vora de l’aigua... doncs allí on ens vam posar a pescar hi havia un fum d’ells, el que passa és que no em podia apropar tant a la vora de l’aigua per a fer-los una foto degut als cocodrils.
Us penje també una foto d’un dels cartells que hi ha en el menjador de l’escola en els que els diuen als xiquets allò millor per a la seua salut. Són demblants a alguns que també tenim nosaltres, però fixeu-vos en l’apartat de la carn (baix a la dreta “meat”)... hi ha algunes diferències alimentàries amb nosaltres, no?.
Demà o després demà anirem de visita a un jaciment d’art del Kakadu National Park, així que segur que us podré contar noves coses.
Salut!
Aqui podeu veure on estavem pescant... jo soc el de roig.
Per a que vegeu que no us enganye... les petjades els cocodrils alli on estava pescant...
Dues vistes de la comunitat a la vora de l'aiguamoll.
Aquest es el cartell per una alimentacio equilibrada... veieu la carn?Aquesta es una aguila a sobre d'un termiter...Aquest es un Jaburu...En la meua passejada d'aquesta tarde he vist alguns com aquest... el veieu?diumenge, 13 de juliol del 2008
Gunbalanya 13 de juliol de 2008
Hola, avui hem passat el matí en el turó d’Injalak. Ja us vaig comentar l’altre dia que és en aquest on treballa l’equip de recerca, però que la comunitat està envoltada de dos més.
Us deixe dues fotos de la comunitat vista des del turó d’Injalak.
Salut!
Us deixe dues fotos de la comunitat vista des del turó d’Injalak.
Salut!
dissabte, 12 de juliol del 2008
12 de juliol de 2008
Hola a tothom i totadon... avui pel matí he pogut anar a pescar al East Alligator River, que com el seu nom indica i tal i com us vaig explicar el primer dia, es caracteritza per tindre una elevada concentració de cocodrils de grans dimensions... digueu-me inconscient, però me motivava la idea de poder pescar un barramundi (que és el peix d’aigua dolça més apreciat a Austràlia) sabent que hi ha cocodrils de més de 4 metres al meu voltant...jeje. Per a que vegeu que no dic mentides us deixo algunes fotos de mostra: en la primera podeu veure la senyal que hi ha per tot arreu quan t’apropes al riu, en la segona i la tercera podeu veure els meus companys de pesca que estaven just a l’altra vora del riu i en la quarta em podeu veure a mi amb el meu primer barramundi... no direu que no teniu enveja!.
Desprès, quan hem tornat a la comunitat he pogut veure uns arbres plens de raboses voladores i els he fet algunes fotos (us en deixe una). No sé perquè però m’agraden aquests animals... que per cert es mengen els aborígens. Estic esperant a que algú em convide a una torrada...
Salut!
Desprès, quan hem tornat a la comunitat he pogut veure uns arbres plens de raboses voladores i els he fet algunes fotos (us en deixe una). No sé perquè però m’agraden aquests animals... que per cert es mengen els aborígens. Estic esperant a que algú em convide a una torrada...
Salut!
divendres, 11 de juliol del 2008
11 de juliol de 2008
Hola, avui pel matí ens hem alçat i hem anat al turó d’Injalak, un dels tres que envolten la comunitat i en el que l’equip de recerca que treballa aquí centra les seues investigacions.
Com acabe de dir, la comunitat està envoltada de tres turons i d’una zona de marjals que en l’estació humida creix fins a deixar aïllada la comunitat, i en la que hi ha milers d’animals, sobretot aus, però també es veuen bous salvatges i com no, molts cocodrils, dels que encara no n’he vist cap (estem a uns 150 metres de l’aigua). Entre les aus podem trobar tota classe de garses, cacatues i sobretot pelicans.
Doncs bé, aquest matí hem anat al turó d’Injalak i m’ha quedat flipant... és l’art més al·lucinant que he vist mai. Hi ha milers de figures, sobretot peixos i figures humanes, però també centenars d’altres com cocodrils, cangurs, éssers fantàstics, llangardaixos, aus... i moltes d’elles són policromes (en roig, groc i blanc) i d’unes dimensions considerables. A més, cronològicament deuen abraçar molts milers d’anys, ja que es poden veure des d’animals ja extingits fins a pintures fetes fa uns 100 anys.
El turó té centenars de balmes, unes petites i algunes més fondes (tipus cova) i en quasi totes hi podem trobar representacions artístiques, tot i que algunes balmes en tenen tantes que quasi no es veu la roca del fons, i de lluny és quasi com una gran taca que cobreix l’interior, però quan te n’apropes pots descobrir un dels arts més impressionants del planeta (per no dir el més impressionant).
Salut!
Com acabe de dir, la comunitat està envoltada de tres turons i d’una zona de marjals que en l’estació humida creix fins a deixar aïllada la comunitat, i en la que hi ha milers d’animals, sobretot aus, però també es veuen bous salvatges i com no, molts cocodrils, dels que encara no n’he vist cap (estem a uns 150 metres de l’aigua). Entre les aus podem trobar tota classe de garses, cacatues i sobretot pelicans.
Doncs bé, aquest matí hem anat al turó d’Injalak i m’ha quedat flipant... és l’art més al·lucinant que he vist mai. Hi ha milers de figures, sobretot peixos i figures humanes, però també centenars d’altres com cocodrils, cangurs, éssers fantàstics, llangardaixos, aus... i moltes d’elles són policromes (en roig, groc i blanc) i d’unes dimensions considerables. A més, cronològicament deuen abraçar molts milers d’anys, ja que es poden veure des d’animals ja extingits fins a pintures fetes fa uns 100 anys.
El turó té centenars de balmes, unes petites i algunes més fondes (tipus cova) i en quasi totes hi podem trobar representacions artístiques, tot i que algunes balmes en tenen tantes que quasi no es veu la roca del fons, i de lluny és quasi com una gran taca que cobreix l’interior, però quan te n’apropes pots descobrir un dels arts més impressionants del planeta (per no dir el més impressionant).
Salut!
Gunbalanya 10 de juliol de 2008
El dia 7 vam volar de Dublín a Barcelona... el dia 8 ho vam fer de Barcelona a Singapur... el dia 9 de Singapur a Darwin... i el dia 10 un trajecte d’unes 4 hores en cotxe per arribar aquí, a Gunbalanya en Arnhem Land.
Intentaré contar-vos algunes coses cada dia, només les que més m’han impressionat o les que crega que més us agradaran, ja que totes les sensacions que es viuen en un lloc com aquest són difícils d’expressar en poques línies (que és el meu objectiu).
Darwin per ell mateix ja mereixeria un text ben llarg, però com que aquesta vegada només hi vam fer nit, doncs em limitaré a dir que és una ciutat per visitar amb tranquilitat i sobretot per a veure la natura que l’envolta. També vull dir que deu el seu nom a Charles Darwin que, en un dels seus nombrosos viatges amb el Beagle, va passar també per aquestes meravelloses terres. En aquests temps que corren, on l’ofensiva creacionista beata és més forta que mai, mereix la pena sentir-se en una ciutat que s’ha posat el nom d’aquella persona que ens va fer descobrir d’on venim i que va fer trontollar (i caure) les mentides de la religió.
El trajecte de Darwin fins a aquesta comunitat aborigen (Gunbalanya) et permet gaudir d’un paisatge increïble, ja que creues tot el Kakadu National Park, i just al creuar la seua frontera est apareix la primera cosa que us vull contar. La frontera est del parc natural dona pas a l’entrada al territori d’Arnhem Land. Aquesta frontera natural és un riu, el East Alligator River, que com el seu nom indica està farcit de cocodrils...dels cocodrils més gran del planeta, els Salt Water Crocodiles, que en edat adulta solen fer entre uns 5 metres de llarg... Doncs bé, aquesta frontera fluvial només es pot creuar dos cops al dia per un lloc condicionat per al pas de vehicles. I és que el nivell del riu depèn de la marea, i aquesta està en el seu punt més baix dos cops al dia (en aquesta època cap al migdia i cap a mitja vesprada) que és quan es pot creuar amb el cotxe... del contrari podries ser arrossegat per la força de l’aigua i caure dins del riu... (us deixo alguna foto d’aquest moment).
Doncs ve, després de passar la frontera i entrar en el territori d’Arnhem, en una mitja hora arribem a Gunbalanya. La comunitat està en un lloc increïble, però això ho deixaré per a un altre dia, ja que ara el que us vull dir és que quan vam arribar (era quasi de nit) em vaig quedar al·lucinat per la gran quantitat (milers) de raboses voladores que hi havia per tot arreu... m’encisa aquest animal!, és com un osset de peluix però amb ales de rata penada!...sempre veient-lo en els documentals de la 2 o del 33 (sí, jo els veig!) i ara en tenia milers volant (i cridant!) sobre el meu cap.
Bé, vaig a deixar-ho aquí que pretenia que fora una postal i he fet una carta. Demà us contaré més coses.
Salut!
Intentaré contar-vos algunes coses cada dia, només les que més m’han impressionat o les que crega que més us agradaran, ja que totes les sensacions que es viuen en un lloc com aquest són difícils d’expressar en poques línies (que és el meu objectiu).
Darwin per ell mateix ja mereixeria un text ben llarg, però com que aquesta vegada només hi vam fer nit, doncs em limitaré a dir que és una ciutat per visitar amb tranquilitat i sobretot per a veure la natura que l’envolta. També vull dir que deu el seu nom a Charles Darwin que, en un dels seus nombrosos viatges amb el Beagle, va passar també per aquestes meravelloses terres. En aquests temps que corren, on l’ofensiva creacionista beata és més forta que mai, mereix la pena sentir-se en una ciutat que s’ha posat el nom d’aquella persona que ens va fer descobrir d’on venim i que va fer trontollar (i caure) les mentides de la religió.
El trajecte de Darwin fins a aquesta comunitat aborigen (Gunbalanya) et permet gaudir d’un paisatge increïble, ja que creues tot el Kakadu National Park, i just al creuar la seua frontera est apareix la primera cosa que us vull contar. La frontera est del parc natural dona pas a l’entrada al territori d’Arnhem Land. Aquesta frontera natural és un riu, el East Alligator River, que com el seu nom indica està farcit de cocodrils...dels cocodrils més gran del planeta, els Salt Water Crocodiles, que en edat adulta solen fer entre uns 5 metres de llarg... Doncs bé, aquesta frontera fluvial només es pot creuar dos cops al dia per un lloc condicionat per al pas de vehicles. I és que el nivell del riu depèn de la marea, i aquesta està en el seu punt més baix dos cops al dia (en aquesta època cap al migdia i cap a mitja vesprada) que és quan es pot creuar amb el cotxe... del contrari podries ser arrossegat per la força de l’aigua i caure dins del riu... (us deixo alguna foto d’aquest moment).
Doncs ve, després de passar la frontera i entrar en el territori d’Arnhem, en una mitja hora arribem a Gunbalanya. La comunitat està en un lloc increïble, però això ho deixaré per a un altre dia, ja que ara el que us vull dir és que quan vam arribar (era quasi de nit) em vaig quedar al·lucinat per la gran quantitat (milers) de raboses voladores que hi havia per tot arreu... m’encisa aquest animal!, és com un osset de peluix però amb ales de rata penada!...sempre veient-lo en els documentals de la 2 o del 33 (sí, jo els veig!) i ara en tenia milers volant (i cridant!) sobre el meu cap.
Bé, vaig a deixar-ho aquí que pretenia que fora una postal i he fet una carta. Demà us contaré més coses.
Salut!
Dublín 30 de juny al 5 de juliol de 2008
Aquests dies han estat els de la celebració del World Archaeological Congress-6 (WAC-6). La veritat és que és impressionant poder assistir a un congrés d’aquestes dimensions. Han hagut més de 1800 persones acreditades, més de 200 posters presentats i més de 70 països representats. L’organització ha estat perfecta, amb un gran nombre de voluntaris distribuïts per tot arreu i uns horaris que es complien sempre. Donada la quantitat de comunicacions, hi havia 18 sessions desenvolupant-se al mateix temps...imagineu-vos quina quantitat de persones presentant les seues recerques!.
Salut!
Salut!
divendres, 4 de juliol del 2008
Dublín 2 de juliol de 2008
L’altre dia vaig veure un pamflet turístic anunciant la visita a una presó. No sé si hagués anat de normal, però en veure la foto de l’anunci vaig reconèixer el pati interior de la presó on s’ha filmat una de les grans pelis del segle XX.
Aquí us deixo la foto que vaig fer allí dins, i ja em direu si reconeixeu de quina peli es tracta.
Salut!
Aquí us deixo la foto que vaig fer allí dins, i ja em direu si reconeixeu de quina peli es tracta.
Salut!
Dublín 1 de juliol de 2008
Avui he anat a la fàbrica de Guinness... què voleu que us explique?... el museu de la cervesa es troba en un edifici de set plantes, cinc dedicades a museu i dues a restaurant i pub. El museu fa un repàs a la història i fabricació de la famosa cervesa. Es tracta d’un antic edifici industrial (segle XIX) que integra perfectament l’antiguitat i el disseny més modern en un museu realment didàctic i espectacular en la seua posada en escena. Només començar hi ha una còpia del contracte que va signar Arthur Guinness per a llogar el lloc on avui dia es troba la fàbrica de la cervesa... la veritat és que no ho va fer gens malament ja que, per unes 47 lliures anuals de lloguer es va fer amb els edificis i l’accés a l’aigua corrent de Dublin per un període de 9000 anys!!... i aquí segueixen.
Però bé, la culminació de la visita és el Gravity Bar, que situat en la part més alta de l’edifici, i amb una forma circular i amb parets de vidre, et permet tindre una vista espectacular de la ciutat mentre et beus una meravellosa pinta de Guinness (inclosa en el preu de l’entrada al museu). A més, ha de ser la millor Guinness del món, ja que aquí en Irlanda diuen que aquesta cervesa, quant més de temps passa en el transport més perd la seua qualitat...per tant, si la beus en el lloc d ela seua fabricació pots gaudir de totes les seues característiques.
Però bé, la culminació de la visita és el Gravity Bar, que situat en la part més alta de l’edifici, i amb una forma circular i amb parets de vidre, et permet tindre una vista espectacular de la ciutat mentre et beus una meravellosa pinta de Guinness (inclosa en el preu de l’entrada al museu). A més, ha de ser la millor Guinness del món, ja que aquí en Irlanda diuen que aquesta cervesa, quant més de temps passa en el transport més perd la seua qualitat...per tant, si la beus en el lloc d ela seua fabricació pots gaudir de totes les seues característiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
