Dawkins i el teòleg

En el llibre de R. Dawkins “El espejismo de Dios”, l’autor conta una anècdota sobre un dia en el que estava en una conferència de l’antropòleg P. Boyer sobre els Fang de Camerun. L’antropòleg explicava que aquest grup creu que hi ha bruixes que volen per les nits sobre els cultius i els arruïnen, i que de vegades es reuneixen en grans banquets on devoren les seues víctimes, etc., i mentre explicava açò, un important teòleg de Cambridge que estava assegut davant de Dawkins, es va girar cap a aquest i li va dir que no entenia com “aquella gent [els Fang] podia creure en aquelles coses sense sentit”. Davant aquesta afirmació, Dawkins es pregunta què en pensaria un antropòleg que fera una investigació sobre les creences d’aquell teòleg, entre les que enumera les següents:

-En el temps dels seus ancestres, un home naix d’una mare verge sense que intervinga un pare biològic.
-El mateix home sense pare, crida a un amic seu que li diuen Làzaro, el qual estava mort feia el temps suficient per a que fera olor, i Làzaro torna ràpidament a la vida.
-El propi home sense pare torna a la vida desprès d’haver estat assassinat i soterrat durant tres dies.
-Quaranta dies desprès, l’home sense pare puja a un turó i desapareix corpòriament en el cel.
-Si murmures pensaments privats en el teu cap, l’home sense pare i el seu “Pare” (que també és Ell!) els escoltarà i pot actuar segons ells. Al mateix temps, és capaç d’escoltar els pensaments de tota la resta del mon.
-Si fas alguna cosa dolenta, o bona, el mateix home sense pare ho veu tot, fins i tot encara que ningú més ho haja vist. Pots ser recompensat o castigat en funció d’això, fins i tot desprès de la teua mort.
-La virginal mare de l’home sense pare no va morir mai, sinó que va “ascendir” corpòriament al cel.
-El pa i el vi, si es beneeixen per un sacerdot (que ha de tindre testicles), “es converteixen” en el cos i la sang de l’home sense pare.

Crec que sobren més comentaris...
Salut i ciència!