Més que un club...

Avui podem llegir en la majoria dels periòdics que el Barça ha cancel·lat el seu vol amb Air Berlin als Estats Units perquè aquesta companyia es nega a potenciar l'ús del Català en els seus vols a les Illes Balears. Evidentment, tots els diaris espanyols (i part dels catalans) ataquen aquesta decissió i la titllen de bogeria nacionalista, etc.
El fet és que fa unes setmanes el govern de les Illes va demanar a les companyies que operen vols amb aquest territori que intentaren utilitzar també el català en els seus vols i en els seus recursos (pàgina web, atenció al client...). La resposta d'Air Berlin va ser digna d'altres temps en Alemanya, menyspreant la nostra llengua amb afirmacions com: "La partición de España en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los mini estados medievales. Hasta ahora me pensaba que vivíamos en una Europa sin fronteras" o amb l'afirmació que la llengua d'Espanya és el castellà i que no tenien perquè atendre a les persones en català...
Des d'aquest moment han estat nombroses les persones i les institucions que han endegat campanyes en contra d'aquesta companyia aèria amb l'enviament de cartes i mails demanant una rectificació de les declaracions fetes i una potenciació de la llengua pròpia de les Illes en els vols que operen allí (la Plataforma per la Llengua i altres webs van transmetre més de 26000 queixes envers Air Berlin en menys d'un mes).
Fins ara, aquestes respostes ciutadanes havien passat quasi desapercebudes però, la decissió del Barça de cancel·lar el seu vol (amb la conseqüent pèrdua dels diners) i anar amb un altre ha fet que de nou tots aquells defensors del "Manifiesto españolista" ixquen de les seues cases. I és que no hi ha cosa que tinga més resó que el futbol. I en aquest cas me n'alegre. És amb aquestes coses com aquells que diuen ser "més que un club" demostren que ho són. I aquí és on s'ha d'entendre perquè entre molts de nosaltres desperta molta més simpatia el Barça que altres equips de les nostres ciutats (entengue's: València C.F o C.D. Castellón ).
Fa anys, un professor de l'institut em va dir que el que realment necessitava el nostre país eren futbolistes independentistes i que no ho amagaren. I tenia tota la raó, compta més allò que diu un futbolista que qualsevol altra persona de la societat. Si un metge diu que fumar és dolent i Ronaldinho diu que és bó, hi haurà molta més gent que farà cas al que diu el futbolista que al que diu l'expert en la matèria.
I és aquí on crec que el Barça de Laporta està fent les coses prou bé. No em referisc a temes econòmics ni capitalistes, simplement dic que fets com aquest d'Air Berlin o aquell de fa uns anys de la plataforma per la llengua en el que es va plantar una pancarta el mapa del la nostra nació en el cercle central del camp, fa que la gent s'identifique amb la nostra realitat nacional i amb la nostra cultura.
El dia que el València o el Vila-Real facen declaracions o actes d'aquest tipus tindrem peu i mig en la llibertat.
Salut!