L'assessor d'Obama

Hola a tothom i totadon… la notícia que m’interessa és que l’assessor espiritual d’Obama ha estat despatxat. Açò no seria notícia si no fora per les causes que ho han provocat. Les opinions que aquest rector (pastor) manifesta en els seus sermons davant dels seus fidels (borregos) han provocat el punt i final del seu assessorament al candidat a la presidència dels EUA. En aquests sermons, el rector ve a dir que la culpa dels atemptats del 11-S és de la política internacional dels Estats Units al llarg del segle XX.
Aquest és un extracte dels comentaris que han provocat aquesta decisió:

“Bombardejàrem Hiroshima, Nagasaki i vam bombardejar amb armes nuclears a moltes més persones que els milers que van morir en Nova York i el Pentàgon, i mai ni ens hem immutat. Hem recolzat el terrorisme d’estat contra els palestins i els negres de Sudàfrica i ara som els indignats perquè el que hem fet es torna contra nosaltres aquí [als EUA]” (Jeremiah Wright, exassessor d’Obama)

M’agraden aquestes paraules i m’agrada que vinguen d’un rector, més que res perquè als EUA sembla que el que ells diuen cobra més importància en la societat (bé, vistes les declaracions aquí de la Conferència Episcopal Espanyola no sé si és molt encertada aquesta afirmació). M’agrada que un rector puga assumir que els anys d’assassinats, genocidis, magnicidis, guerres...i un llarg (llarguíssim) etcètera, provocades, guiades, finançades o instigades pels EUA hagen estat la culpa de la possibilitat de ser atacats en el seu propi país.
També m’agrada que haja estat despatxat, ja que d’aquesta manera podem veure com, siga qui siga el proper president/a dels EUA, no pensa canviar res, almenys al nivell d’assumir que són l’estat més terrorista del planeta, que són els únics que s’han atrevit a llençar una (perdó, dos) bombes atòmiques contra persones innocents i que són, en part o en tot, culpables d’un gran nombre de genocidis com el del poble palestí, kurd o txetxè (per posar els exemples més coneguts).
M’agrada que ho diga un rector perquè açò cala dins de les ments dels seus fidels i dels creients. I no podem oblidar que en els EUA la religió és molt important, i que les paraules dels rectors són influents. Fins i tot Bush deia que, abans de la guerra d’Iraq, parlava tots els matins amb Deu.
I m’agrada perquè açò demostra que la societat dels EUA coneix la repercussió que els seus actes han tingut i poden tindre. I saben que la por que tenen pot ser real i que igual que tremolen els xiquets palestins quan Israel, dia rere dia, assassina als seus familiars i extermina el seu poble, pot ser un dia es farà real i seran ells els qui tremolaran.
Salut!