Hola a tothom... desprès de passar uns dies vertaderament interessants en l’extrem nord d’Austràlia ja estic a Adelaida (a l’extrem sud...). I això es nota... ahir pel matí estàvem a 37º, i avui pel matí quan hem arribat a Adelaida en feia 6º... és el que té passar de l’estació seca tropical a l’hivern de clima meditrerrani.
Doncs bé, tal i com us vaig dir hem estat uns dies en una zona costanera molt aïllada, amb una costa preciosa, plena de manglars, entre la desembocadura de dos rius i absolutament verge. El problema era el de sempre... que no ens podíem quasi ni apropar a la vora de la platja pels cocodrils... però tot i això, en les meues estones lliures he aprofitat per a pescar, això si, sempre ben apegat al cotxe no siga cas que tingués que pujar d’un bot...jeje.
A nivell arqueològic hem visitat alguns jaciments increïbles... és al·lucinant la quantitat de llocs arqueològics que hi ha en aquesta zona, et mareges només de pensar-ho.
Vam estar acampats en una mena de càmping que s’ha muntat un tipet, allí, enmig del no res. Dic càmping per dir alguna cosa, no us penseu que allò era Marina d’Or. Es tracta d’un home que ha llogat als aborígens de la zona un petit espai de bosc (al costat de la mar), s’ha muntat una estructura prefabricada per a viure ell, i ja està...jeje... tu vas i acampes a prop de l’estructura (per a tindre aigua...llum no n’hi ha).
La veritat és que és una experiència emocionant estar en llocs així, i es fa difícil d’explicar. Notes que estàs aïllat... el poble més proper està a més de 150 km (Jabiru) per pistes de terra i és una zona amb uns boscos preciosos, plens d’animals, sobretot aus, però també dingos, cavalls salvatges i cangurs, i amb una costa verge plena de peixos de tot tipus (i els habituals cocodrils, alguns de més de 6 metres!).
Us vaig a penjar algunes fotos, tot i que com us he dit, és difícil imaginar-s’ho si no estàs allí.
Salut!
Doncs bé, tal i com us vaig dir hem estat uns dies en una zona costanera molt aïllada, amb una costa preciosa, plena de manglars, entre la desembocadura de dos rius i absolutament verge. El problema era el de sempre... que no ens podíem quasi ni apropar a la vora de la platja pels cocodrils... però tot i això, en les meues estones lliures he aprofitat per a pescar, això si, sempre ben apegat al cotxe no siga cas que tingués que pujar d’un bot...jeje.
A nivell arqueològic hem visitat alguns jaciments increïbles... és al·lucinant la quantitat de llocs arqueològics que hi ha en aquesta zona, et mareges només de pensar-ho.
Vam estar acampats en una mena de càmping que s’ha muntat un tipet, allí, enmig del no res. Dic càmping per dir alguna cosa, no us penseu que allò era Marina d’Or. Es tracta d’un home que ha llogat als aborígens de la zona un petit espai de bosc (al costat de la mar), s’ha muntat una estructura prefabricada per a viure ell, i ja està...jeje... tu vas i acampes a prop de l’estructura (per a tindre aigua...llum no n’hi ha).
La veritat és que és una experiència emocionant estar en llocs així, i es fa difícil d’explicar. Notes que estàs aïllat... el poble més proper està a més de 150 km (Jabiru) per pistes de terra i és una zona amb uns boscos preciosos, plens d’animals, sobretot aus, però també dingos, cavalls salvatges i cangurs, i amb una costa verge plena de peixos de tot tipus (i els habituals cocodrils, alguns de més de 6 metres!).
Us vaig a penjar algunes fotos, tot i que com us he dit, és difícil imaginar-s’ho si no estàs allí.
Salut!




I aquesta dels llocs habituals pels que ens movíem tant per anar a la zona d'acampada com per arribar als jaciments...


I aquí teniu un de les meues captures...




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada