Crims de guerra

Aquests dies podem escoltar i veure a totes les televisions del món el tema de l’arrest a Sèrbia de Radovan Karadzic. No és la meua intenció parlar exactament d’ell, sinó que amb aquesta excusa m’agradaria fer una petita reflexió sobre el tema dels crims de guerra i els genocidis.
Bàsicament dues són les qüestions que em planteje:

1-si estàs en una guerra, hi ha alguna cosa que no siguen crims de guerra?
2-qui diu què és genocidi i què no ho és?

La primera pregunta es podria respondre fàcilment, ja que òbviament tot crim realitzat durant una guerra és un crim de guerra... però, a què es refereixen els “tribunals internacionals” amb aquesta afirmació?. Supose que serà a quan en una guerra algú sobrepassa els límits de l’horror permesos, no?. Però aleshores, qui posa aquests límits?...
La segona pregunta potser siga més fàcil de respondre, ja que per definició un genocidi és l’exterminació d’un poble o d’un grup ètnic.

La reflexió que m’agradaria fer és que si a Karadzic el van a jutjar per ser un criminal de guerra i un genocida (tot el mon hi està d’acord, no?), ¿perquè no estan en la mateixa llista els presidents de països com per exemple EEUU, Israel, Rússia, Turquia, Marroc...que també se salten a la torera les resolucions de la ONU, que no signen els tractats contra, per exemple, les bombes de dispersió i que estan practicant des de fa anys clars genocidis en Irak, Palestina, Txetxènia, Kurdistan o Sahara, respectivament?, perquè pels mateixos crims uns són condemnats i uns altres no?... la resposta supose que està en que uns ballen al son d’Europa i els Estats Units i els altres no.