Intentaré contar-vos algunes coses cada dia, només les que més m’han impressionat o les que crega que més us agradaran, ja que totes les sensacions que es viuen en un lloc com aquest són difícils d’expressar en poques línies (que és el meu objectiu).
Darwin per ell mateix ja mereixeria un text ben llarg, però com que aquesta vegada només hi vam fer nit, doncs em limitaré a dir que és una ciutat per visitar amb tranquilitat i sobretot per a veure la natura que l’envolta. També vull dir que deu el seu nom a Charles Darwin que, en un dels seus nombrosos viatges amb el Beagle, va passar també per aquestes meravelloses terres. En aquests temps que corren, on l’ofensiva creacionista beata és més forta que mai, mereix la pena sentir-se en una ciutat que s’ha posat el nom d’aquella persona que ens va fer descobrir d’on venim i que va fer trontollar (i caure) les mentides de la religió.
El trajecte de Darwin fins a aquesta comunitat aborigen (Gunbalanya) et permet gaudir d’un paisatge increïble, ja que creues tot el Kakadu National Park, i just al creuar la seua frontera est apareix la primera cosa que us vull contar. La frontera est del parc natural dona pas a l’entrada al territori d’Arnhem Land. Aquesta frontera natural és un riu, el East Alligator River, que com el seu nom indica està farcit de cocodrils...dels cocodrils més gran del planeta, els Salt Water Crocodiles, que en edat adulta solen fer entre uns 5 metres de llarg... Doncs bé, aquesta frontera fluvial només es pot creuar dos cops al dia per un lloc condicionat per al pas de vehicles. I és que el nivell del riu depèn de la marea, i aquesta està en el seu punt més baix dos cops al dia (en aquesta època cap al migdia i cap a mitja vesprada) que és quan es pot creuar amb el cotxe... del contrari podries ser arrossegat per la força de l’aigua i caure dins del riu... (us deixo alguna foto d’aquest moment).
Doncs ve, després de passar la frontera i entrar en el territori d’Arnhem, en una mitja hora arribem a Gunbalanya. La comunitat està en un lloc increïble, però això ho deixaré per a un altre dia, ja que ara el que us vull dir és que quan vam arribar (era quasi de nit) em vaig quedar al·lucinat per la gran quantitat (milers) de raboses voladores que hi havia per tot arreu... m’encisa aquest animal!, és com un osset de peluix però amb ales de rata penada!...sempre veient-lo en els documentals de la 2 o del 33 (sí, jo els veig!) i ara en tenia milers volant (i cridant!) sobre el meu cap.
Bé, vaig a deixar-ho aquí que pretenia que fora una postal i he fet una carta. Demà us contaré més coses.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada